Metge i mèdic

Posted: 7 Juny 2013 in General
Etiquetes: , , , ,
descarga (1)
Fa uns quants mesos vaig passar per davant d’un rètol indicador d’un consultori mèdic, de la Ribera, i em va sobtar que indicava “CONSULTORI METGE”. Dic que em va sorprendre, perquè els rètols assenyaladors d’organismes oficials i serveis públics solen estar ben escrits. Alguna errada, i grossa, s’ha comés en algun rètol, però no és l’habitual. També hem pogut vore en els últims anys, en escrits diversos, frases en què es confonen els termes “metge” i “mèdic”. Com que estem en època d’exàmens, aprofite l’ocasió per a destriar el significat d’estos dos vocables. Tot el món sap que un metge és un professional llicenciat en medicina i que exercix eixa rama de la ciència. Però així com el vocable castellà “médico” té valor substantiu, com “metge”, i adjectiu, “informe médico, “visitador médico”, “cuestiones médicas” i “consultorio médico”, en valencià el valor adjectival sols s’expressa amb el vocable “mèdic”. Direm “informe mèdic”, “visitador mèdic”, “qüestions mèdiques” i, per descomptat, “consultori mèdic”. És una altra de les parelles demostratives de la riquesa i precisió de la nostra llengua, com ocorre amb “secar i eixugar”, “fregar i escurar”, “provar i tastar”, i altres, en què l’idioma veí sols té un vocable. Una frase possible, amb els dos mots anteriorment citats seria “L’informe mèdic general l’ha de fer el seu metge de capçalera, i no l’uròleg”, com va dir a un amic meu, afectat de prostatitis, el director de la seua empresa, que li havia de tramitar una baixa temporal. No conte ací tot el cas, però ja se sap que “qui dels seixanta passa, o pixa poc o pixa massa”.

I com que estem en una de les professions que l’exercixen dones, cal esmentar el seu femení. La normativa, els diccionaris i les gramàtiques afegixen el sufix “–essa/ssa” al masculí i queda “metgessa”, i també donen com a bona la marca “la” davant del nom, “la metge”. Està molt bé, i és el que cal saber per a aprovar la pregunta de l’examen i també és el que escrivim normalment, si no volem que ens facen certes acusacions, però és molt corrent sentir “la metja”. Si estem pel llenguatge no sexista, però “metgessa” no ho diu quasi ningú, i si ens creiem que la llengua la fan els i les parlants, “metja” caldrà tindre-la en compte.

Article publicat en el Levante-EMV divendres 30 de març del 2012
J. Leonardo Giménez
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s