Alacant, la ciutat dels projectes fracassats

Posted: 3 Juny 2013 in General
Etiquetes: , , ,
El pla Rabassa se sumisca a una llarga llista d’iniciatives de futur frustrades com el Medpark, la línia 2 del Tram o el Palau de Congressosnoticia_normal
L’expresident Francisco Camps, entre uns altres, mira la maqueta del Palau de Congressos d’Alacant, en una imatge d’arxiu.Alacant és una ciutat de l’arc mediterrani amb potencial, però els seus grans projectes fracassen. És la capital de la quarta província d’Espanya en Producte Interior Brut (PIB), amb una economia diversificada en la qual destaquen els sectors exportadors (calçat, tèxtil i marbre) i el turisme. La ciutat, de grandària mitjana (350.000 habitants), està ben comunicada, sobretot gràcies a l’aeroport de L’Altet (el quart en trànsit d’Espanya), i té un clima excepcional. No obstant açò, no acaba. La societat alacantina és la primera a plantejar grans iniciatives de futur, però al final, en la majoria dels casos els projectes s’embossen. Queden embullats en discussions polítiques, són tombats en els tribunals o acaben oblidats en un calaix davant la desídia de polítics i empresaris.La llista és llarga. L’últim exemple, de moment. ha sigut el pla Rabassa, la polèmica urbanització de quatre milions de metres quadrats de sòl sobre els quals l’empresari Enrique Ortiz, imputat en el cas Brugal, pretenia la construcció de 13.500 habitatges i un àrea comercial per a albergar a Ikea. Es va presentar la maqueta, va haver-hi llargues cues de famílies interessades a adquirir un habitatge social i l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, va convertir l’arribada de la multinacional sueca en la seua aposta comercial. No obstant açò, aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia ha tombat el projecte per la falta de publicitat en el procés d’adjudicació del pla i l’absència de suficients reserves d’aigua. Ara toca tornar a començar de zero i l’alcaldessa, Sonia Castedo, intentarà salvar solament Ikea.

Plans i deliris
A la calor de les campanyes electorals van nàixer una sèrie de projectes de dubtosa viabilitat que solament van servir per a generar il·lusió. Entre la llista d’ensomnis manejats hi ha un telefèric des de la platja del Postiguet per a pujar al castell de Santa Bàrbara, el soterrament del trànsit en Conde Vallellano, enfront de l’Esplanada per a guanyar tot el passeig marítim, una Xinatown per als negocis regentats pels asiàtics o la instal·lació d’un buc tenda en el port.Víctima d’interessos polítics. Els interessos d’Eduardo Zaplana per segregar facultats de la Universitat d’Alacant per a crear la Miguel Hernández d’Elx van bloquejar la iniciativa del parc científic Medpark, un àrea annexa al campus alacantí per a empreses d’avançat valor tecnològic impulsada pel llavors rector Andrés Pedreño.D’iniciatives fracassades com aquesta han corregut rius de tinta en la premsa. El Palau de Congressos que va projectar l’exalcalde Luis Díaz Alperi, del PP, en el vessant de la muntanya Benacantil també va ser rebutjat en els tribunals, ja que es pretenia construir sobre un BIC (Bé d’Interès Cultural). El PP, que va convertir aquesta infraestructura en la seua principal promesa electoral, va canviar llavors l’emplaçament a la Sangueta, però la crisi ha enterrat definitivament aquesta iniciativa reclamada pels hotelers des de fa dècades.

La Universitat d’Alacant, sota el mandat del rector Andrés Pedreño en els anys noranta, va ser pionera a projectar un parc científic, un àrea annexa al campus en el qual empreses d’avançat valor tecnològic convisqueren amb els investigadors. Es van presentar un projecte i la maqueta del Medpark. No obstant açò, l’enfrontament institucional i polític amb la Generalitat presidida per Eduardo Zaplana, que va segregar centres i facultats per la força per a crear la Universitat Miguel Hernández d’Elx, va bloquejar qualsevol iniciativa que sorgira del despatx de Pedreño. El resultat una dècada més tard és que el parc científic ha quedat reduït a un edifici de laboratoris i un animalari.

La Ciutat de la Justícia i una estació intermodal estan aparcades

La Justícia ha sigut una altra damnificada d’aquesta política de desencerts i desacords que sembla que s’ha instaurat a Alacant. La Ciutat de la Justícia és una demanda crònica de jutges, fiscals i advocats, que porten més d’una dècada demanant un complex on unir els serveis i jutjats. Es va anunciar la col·locació de la primera pedra en 2010, però va arribar la crisi i la Generalitat va descartar per “inviable” el projecte. “Alacant és l’única de les grans ciutats valencianes que no té Ciutat de la Justícia”, s’ha queixat el president de l’Audiència d’Alacant, Vicente Magre, en reiterades ocasions.Un altre exemple. L’engegada de la línia 2 del Tram, el tramvia que té previst unir el centre d’Alacant amb Sant Vicent del Raspeig i el campus actual de la universitat, també s’ha convertit en un despropòsit. La Generalitat va invertir 150 milions d’euros en aquesta línia, les obres de la qual van finalitzar fa dos anys, i es van comprar els tramvies. Però el concurs per a la seua explotació privada es va embossar. Al final, serà el personal de FGV (Ferrocarrils de la Generalitat) el que assumisca l’engegada d’aquesta línia per al pròxim curs escolar.Altres projectes que no han passat de la maqueta són les torres i reforma integral de l’estadi Rico Pérez, la nova estació d’autobusos que es projectava sobre l’antiga, la comandància de la Guàrdia Civil o l’estació intermodal de tren per a unificar el tramvia, AVE i els trens de rodalies.
“Política publicitària il·lusòria”
Per quin motiu fracassen aquests projectes? El periodista Pere Miquel Campos ho explica així: “Som una ciutat del vull i no puc”. Al seu judici, ni els empresaris ni la classe política són capaços d’aprofundir en un model de ciutat coherent i de llarg recorregut. “Estem encantats de nosaltres mateixos”, explica Camps que detecta una certa “desídia” generalitzada per part de la classe dirigent. En la mateixa línia, el sociòleg Carlos Gómez Gil considera que la falta d’un projecte “estratègic i sostingut sobre la ciutat i els seus habitants ha sigut substituït per una política publicitària il·lusòria freturosa de qualsevol ancoratge amb la realitat”. Per a aquest professor de la Universitat d’Alacant, una altra clau del problema és que ha existit una “voluntat clara d’alimentar i greixar el circuit de constructors i empresaris promotors d’obres públiques que, com es demostra en aquests moments, han sigut un focus de *corruptelas i perversió de fons públics”.Manuel Alcaraz, professor de Dret Constitucional, també insisteix que el problema d’Alacant és que “manca d’un model econòmic propi i definit” i que ha viscut de “l’especulació o de les rendes de la resta de la província”. José María Perea, president de la Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes (PIC), recorda que durant els últims anys el problema és que a Alacant “la majoria de les pràctiques polítiques estan sota sospita”, i aclareix que diverses d’aquestes iniciatives, com el Palau de Congressos, es van tombar en els tribunals perquè no s’ajustaven a la legalitat.Alcaraz, que va ser un dels fundadors de la PIC, apunta un altre factor: “La ignorància d’elits dominants que solament s’han preocupat, com els pirates, de guanyar diners i controlar a la classe política perquè es plegara als seus interessos”.

Publicat a elpais.com l’1 de juny de 2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s