El castellà podria ser llengua oficial a Andorra?

Posted: 6 Mai 2013 in General
Etiquetes: , , , ,

 Andorra només té una llengua oficial, el català. Ho diu la Constitució, que la setmana passada va complir 20 anys. Però això no és garantia de salut per la nostra llengua.

Estel Margarit

En tot cas, entre els escolars, la situació ha millorat segons un estudi que s’ha presentat darrerament. Tot i que revela que la llengua que més coneixen és el castellà, posa de manifest que els estudiants valoren el català i creueu que cal promoure’l perquè es parli més.

La sociolingüista Estel Margarit, gràcies al suport del Ministeri de Cultura i la beca Lídia Armengol, ha elaborat l’estudi Escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra. Un treball que actualitza les darreres dades d’aquest àmbit, del 2002, i que aporta esperança pel que fa al futur de l’única llengua pròpia i oficial del petit principat. I més, tenint en compte el fort multilingüisme patent a cada racó de les valls del Valira. L’estudi s’ha fet a partir d’unes 2.500 enquestes fetes entre pràcticament la totalitat dels alumnes d’entre 12 i 16 anys dels tres sistemes educatius que conviuen al país, l’andorrà (que compleix el vintè aniversari), el francès i l’espanyol.

Però el primer titular que destaca d’aquest estudi és que la llengua més coneguda no és precisament el català. Una dada que sorgeix d’una pregunta d’autovaloració que Margarit va plantejar als estudiants. El resultat: un 94% troba que parla correctament el castellà davant del 91% en el cas del català. I pel que fa a entendre’l, afirmen que ho fa el 96% en el castellà i el 95% en el català. Així, l’autora de l’estudi fa la reflexió següent: “Sabem que la llengua oficial és el català però això no vol dir que a tots els àmbits sigui la més utilitzada. Hi ha una valoració un pèl més bona del coneixement del castellà però ha millorat molt, el coneixement del català, respecte dades anteriors”. Un plurilingüisme que es tradueix en el fet que el 64% dels alumnes assegura que no sempre fa servir el català, “argumentaven que com que coneixen diverses llengües, s’adapten a l’interlocutor” i que “la població té molt clar que cada llengua té un paper i uns valors a Andorra, on el català està molt valorat i que el valor ve pel pes simbòlic de ser la llengua oficial i la llengua que tradicionalment s’ha parlat a Andorra”.

I aquí ve el dubte: si hi hagués dues llengües oficials, el valor del català baixaria? Margarit dubta molt que aquest escenari es pugui produir mai a Andorra. A l’estudi, un 45% dels alumnes creu que podria ser possible i un 22% creu que el castellà podria ser oficial a Andorra. Una oficialitat que Margarit veu com una “qüestió més funcional” per la gran quantitat de castellanoparlants que hi ha a Andorra. En tot cas, entén que si això passés, “el valor simbòlic del català no seria el mateix”.

La qüestió de quines han de ser les llengües oficials de Catalunya en cas que es constitueixi en estat ha sigut d’actualitat, darrerament. En aquest context, Estel Margarit opina que l’oficialitat única del català “no seria una solució matemàtica perquè hi intervenen molts factors”. Així, entén que la vitalitat d’una llengua depèn del grau de protecció i foment que tingui per part de l’administració i el pressupost institucional que s’hi destini, així com la qualitat de la immersió lingüística escolar als àmbits on no està del tot afavorida al carrer.

En tot cas, a Andorra mateix aquest estudi posa de manifest que bona part de la població escolar, un 43% dels enquestats, no veu que el català sigui imprescindible per viure al Principat. En això, Margarit no hi detecta perill sinó “una situació reflex absolut de la realitat andorrana”. En tot cas, destaca que la majoria d’estudiants entén que és convenient saber català perquè és la llengua oficial, perquè afavoreix la integració social i permet millorar al món laboral. Però també recorda que el fet que Andorra hagi requerit molta mà d’obra d’importació espanyola fa que hi hagi sectors laborals on el català no és la llengua dominant. Així, diagnostica una realitat polièdrica en com ho veuen els enquestats: “A Andorra ens podem entendre en altres llengües però veuen que cal promoure-la més”. De fet, les xifres de l’informe diuen que un 79% dels enquestats creu que cal promoure el català i un 67% troba necessari que es parli més. Així, assenyala la necessitat d’impulsar el català en aquests sectors on no és la llengua vehicular ja sigui a través de l’ensenyament però en un vessant informal. I això pot passar, als ulls de Margarit, per fomentar la convivència entre grups lingüístics.

Com a notes que s’han valorat plenament positives d’aquesta anàlisi hi ha el fet que el català s’ha convertit en una mena de llengua franca entre els estudiants d’origens culturals diferents i que la comunitat d’origen portuguès cada cop és més propensa a adoptar el català com a llengua vehicular. Així mateix, també sembla que les connotacions en funció de la comunitat lingüística i cultural cada cop es desdibuixen més.

Escolteu el programa de ràdio ‘Estira la llengua!’, aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s