Sant Jordi, entre el cavaller i el màrtir

Posted: 24 Abril 2013 in General
Etiquetes: , ,

Hi havia una vegada una ciutat assetjada per un temible drac. Els habitants de Silene vivien aterrits per la presència del monstre, al que, per tal que es mantingués allunyat de la ciutat, oferien diàriament dues ovelles com a àpat. Però quan les ovelles estaven a punt d’esgotar-se, es van veure obligats a donar-li per menjar un ciutadà triat per sorteig. Quan la sort va fer que fos la princesa del lloc la propera víctima del drac, el rei intentà convèncer els seus súbdits que es perdonés la vida de la jove, però aquests no van acceptar i, abillada amb les seves millors robes, la princesa s’encaminà cap al seu fatal destí. Fou llavors quan, muntat sobre el seu cavall, sant Jordi sorgí d’entre els boscos i inicià la mítica lluita en la que donaria mort al drac, salvaria la vida de la princesa i alliberaria els ciutadans de Silene del seu tribut diari.

Fins aquí, la llegenda és coneguda per tots. Es tracta d’una història àmpliament difosa i versionada, especialment a partir de la seva inclusió en l’obra de l’hagiògraf Jaume de Varazze, la Legenda Aurea (segle XIII). Tanmateix, l’episodi de la lluita contra el drac no és present en els primers textos que narren la vida d’aquest sant nascut probablement a la Capadòcia i que hauria viscut en els anys a cavall entre els segles III i IV. Aquestes primeres fonts no parlen, per tant, d’un cavaller valerós, sinó més aviat d’un soldat cristià martiritzat per negar-se a renunciar a la seva fe.

La primera referència coneguda es troba en els fragments que composen l’anomenat “palimpsest de Viena”, un document del segle V conservat a la Biblioteca Nacional de Viena que presenta la narració escrita per Pasícrates, testimoni del martiri i al que podem considerar el primer “biògraf” de sant Jordi. La còpia completa més antiga d’aquest text la constitueix una traducció llatina del segle IX, el codex Gallicanus. Del text de Pasícrates en deriven múltiples versions (copta, siríaca, armènia, etiòpica…), però el seu caràcter fabulós propiciaria que el papa Gelasi I el declarés apòcrif –i, per tant, no acceptat per l’església- en el seu Gesta Sanctorum Martyrum. Certament, aquesta història relata una extravagant llista de tortures propiciades al seu protagonista durant set anys: és llençat per un precipici, a un pou travessat per quaranta claus de ferro ardents, colpejat, cobert el seu cos amb plom líquid ardent, etc.

Existeix, però, un altre tipus de textos agrupats sota el nom d’”actes gregues” a on pot trobar-se la història de sant Jordi alliberada, en certa mesura, d’aquest contingut més llegedari i considerat herètic. Es remunten als segles V i VI, són conegudes principalment per la versió llatina que es conserva a la Biblioteca Vaticana i constitueixen la que s’ha considerat la història ofical del màrtir: nascut a la Capadòcia i fill de pares cristians, sant Jordi s’allistà a l‘exèrcit romà. A Nicomèdia, amb l’esclat de la gran persecució contra els cristians endegada per Dioclecià l’any 303 declararia la seva fe davant de l’emperador, qui l’hauria condemnat a mort. Torturat durant set dies (i no set anys, com en el text de Pasícrates), morí després d’aconseguir la conversió de milers de persones al cristianisme i de ser l’artífex de diversos miracles. Val la pena recordar aquí que les nombroses tortures a què es va sotmetre al sant li van valdre l’apel·latiu de “megalomàrtir” en l’església oriental, és a dir, un màrtir insigne, el màrtir dels màrtirs!

Cefalù.jpg

Representació de Sant Jordi com a soldat (segon per la dreta) als mosaics de la Catedral de Cefalù

La lectura d’aquests textos explica, també, la iconografia de les primeres obres d’art medieval en què apareix representat sant Jordi, i a on se’l mostra desproveït de tots aquells atributs que tradicionalment s’associen a la seva llegenda: el cavall, l’armadura, el drac… Així, el trobem en les caplletres d’alguns manuscrits on es representen escenes del seu martiri; o presentat com a soldat de Déu, amb vestit imperial, llança, nimbe i formant part d’un col·legi de sants en les icones i en l’art monumental. Un exemple prou conegut el trobem als mosaics de la catedral de Cefalù (Sicília, Itàlia), on sant Jordi apareix representat entre altres sants militars al mur sud del cor.

image_big.jpg

Taula de Sant Jordi i la Princesa, Mestre de Sant Jordi, MNAC

Tot i que els estudiosos han trobat testimonis figuratius de l’episodi de la lluita entre sant Jordi i el drac –una al·legoria del triomf del cristianisme sobre el mal- a partir del segle XI (vegeu, a tall d’exemple, els frescos de la capella rupestre dedicada a Santa Bàrbara, a la Capadòcia), la veritable difusió d’aquesta escena i la seva enorme popularitat es deu, com ja s’ha mencionat, a la versió de Jaume de Varazze. Es gesta, llavors, la iconografia que endavant farà per tots reconeixible la figura d’aquest sant, que trobem ja en les còpies miniades de la Llegenda Aurea i que aviat es farà present en la retaulística gòtica. En el context l’art català no podem deixar d’esmentar una peça cabdal: la taula “Sant Jordi i la Princesa” (MNAC), obra del segle XV d’autoria discutida, tradicionalment considerada de Jaume Huguet i recentment atribuïda a l’anomenat “Mestre de sant Jordi”.

La presència d’esglésies dedicades a sant Jordi ja al segle IV a Orient ens dóna una idea de la ràpida difusió del seu culte, que a Occident es veuria intensificat a l’època de les croades, convertint-se en patró dels cavallers i dels militars. La geografia de seu culte és amplíssima i abasta des de Lydda (Palestina) fins a terres angleses, però fou especialment intensa a la corona catalano-aragonesa, convertint-se en patró de Catalunya a mitjans del segle XV i la creu vermella del seu escut en el símbol de la ciutat de Barcelona.

Publicat a Sàpiens.cat

Margarida Muñoz
Ars Picta

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s