Literatura catalana i llengua

Posted: 20 Abril 2013 in General
Etiquetes: , , , ,
conca
A la reflexió que proposà el Conca sobre la possibilitat que obres escrites en castellà per autors residents al Principat puguin aspirar als Premis Nacionals de Cultura de Catalunya, li cal i li caldrà un gran mirament que consideri la memòria històrica del pensament amb relació a la producció literària catalana, la coherència quant al modificador nacional que ostenten els premis i també la realitat basada en l’opinió d’aquells que, aplegats o no en associacions d’escriptors, s’han mantingut fidels a la llengua catalana, l’idioma nacional. Què en dirien, de la possibilitat anunciada pel Conca, polítics com ara J. Pallach, Coll i Alentorn i Heribert Barrera? Què en pensarien intel·lectuals com ara Joan Triadú, J.M. Ainaud de Lasarte i Josep Benet? I del ram dels escriptors, quina seria l’opinió sobre aquest fet de Joan Sales, M. Martí i Pol i Emili Teixidor? Lingüistes d’alta volada tindrien quelcom a dir-hi, també: F. de B. Moll, Joan Solà i R. Aramon. I del món empresarial, quina seria la reacció entre els fundadors d’Òmnium Cultural: J.B. Cendrós, J. Vallvé, L. Carulla i P. Riera, que tant van maldar per la llengua i la cultura sense equívoc possible? Tots han traspassat. Han deixat, però, un testimoni que s’haurà de tenir molt present. La nació és la llengua, la llengua és la meva pàtria, han deixat dit molts escriptors (C. Cardó, J. Fuster…), si un premi literari té caràcter nacional la primera condició que ha de tenir és la concordança entre llengua i literatura. Es tracta de qualitat, s’ha de premiar l’obra de més qualitat sense distinció, s’ha dit. Ens sembla, doncs, que no hi ha reconeixement possible en el marc d’uns premis nacionals de literatura catalana, si no s’expressen en l’element que substantiva la nació, si no està escrita en la llengua pròpia.
 
Els escriptors en castellà a Catalunya van triar ells mateixos la llengua de la seva obra. Ningú no els va obligar a aquesta tria. La majoria d’escriptors catalans van ser formats en castellà a les escoles i hagueren de fer un aprenentatge no fàcil per escriure en català –gramàtica, morfologia, lèxic, estil, etc.– o bé aprendre’l per escriure-hi. El reconeixement que tenen els escriptors en castellà a Catalunya per part del govern espanyol es troba molt lluny de la consideració que atorguen les nostres institucions als escriptors nostrats quan han merescut un premi a casa nostra o han publicat una obra de valor objectivament reconegut. A l’hora d’atorgar una consideració nacional es pot posar tota la producció literària en un mateix calaix?
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s