Pecats i virtuts per a ComparTIC

Posted: 14 Març 2013 in Educació
Etiquetes: , ,

 

Dissabte 23 de febrer se celebrà a la Universitat d’Alacant la 5a Jornada #ComparTIC, promoguda per la Xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en Valencià Unentretatns, amb la col·laboració de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant (UEM) i l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (IIFV).

El programa era ben atractiu: una ponència marc, presentació d’experiències, realització de tallers pràctics, taula redona per a l’intercanvi d’opinions. I dos eixos vertebradors: la utilització de les TIC com a instrument de canvi metodològic i la incidència en l’aprenentatge plurilingüe en el context educatiu valencià. Tots els ingredients necessaris perquè el dissabte fóra profitós.(Si voleu, podeu llegir-ne una crònica apressada escrita el mateix dia, o podeu consultar la pàgina d’Unentretants on teniu tota la informació detallada, amb aportacions dels ponents i de la interacció a Twitter #ComparTIC).

Decàleg de valoracions sentides, escoltades, intuïdes, meditades i, en bona part, compartides.
  1. L’ús de les TIC associades a l’àrea de Valencià: llengua i literatura i a les àrees que es vehiculen en valencià fa visible en la xarxa i a tot arreu la faena dels professionals que s’hi dediquen.
  2. La utilització de les TIC és un acte voluntari per part del professorat (això diuen alguns). Cada dia és menys voluntari i més habitual. Ensenyar una llengua, o amb una llengua, que no sempre és ben valorada socialment, i ensenyar unes eines, o amb unes eines, que no sempre són acceptades per la comunitat educativa ens uneix en una mateixa causa.
  3. La utilització de les eines digitals a l’aula comporten un canvi metodològic amb implicacions positives en l’aprenentatge (també en el lingüístic, o especialment en el lingüístic; en qualsevol llengua).
  4. Si el canvi metodològic el lidera o l’impulsa o el promou o el comparteix amb altres el professorat de l’àrea de valencià i les àrees que fan servir el valencià com a llengua vehicular, els resultats seran altament beneficiosos per a l’ensenyament en valencià.
  5. El canvi metodològic no significa renunciar a tot allò que solem fer habitualment, ni de bon tros: canviar metodologies vol dir introduir actuacions que milloren la nostra percepció de l’aprenentatge en els alumnes.
  6. Les TIC ens ajuden a fer el canvi metodològic, però no són un canvi en si mateix. L’enlluernament per allò que és nou esdevé un miratge passatger, en els docents i ens els discents.
  7. La llengua base de l’aprenentatge en el nostre sistema educatiu ha de ser el valencià. L’aprenentatge en valencià, en la llengua socialment minoritzada, és l’única garantia que la població valenciana escolaritzada aprenga la llengua pròpia amb prou garanties perquè esdevinga, com a mínim, bilingüe en les llengües oficials.
  8. El Decret de plurilingüsime promogut per la Generalitat Valenciana (DECRET 127/2012) no resol la situació de subordinació del valencià i de reducció dels àmbits d’ús, fins i tot en l’ensenyament. La intenció oculta (o no tant) del legislador és afavorir un sistema educatiu bilingüe en castellà i en anglés. Qualsevol opció que desvincule l’accés al plurilingüisme mitjançant la llengua subordinada en una situació de llengües en contacte inexorablement desemboca en la substitució d’aquesta llengua.
  9. L’intercanvi d’experiències ens ajuda a reforçar els aprenentatges que fem per iniciativa pròpia. La comunicació d’allò que cadascú fa permet reflexionar sobre la pròpia pràctica. La compartició de coneixements cohesiona el grup. La relació personal entre individus que tenen objectius semblants o comuns fa entendre les opcions dels altres com a complementàries de les pròpies.
  10. La creació d’espais, àmbits i ocasions per a interactuar professionalment en un clima cordial, ric en matisos i en aportacions és imprescindible per a encarar un present incert i un futur imperfecte en el món educatiu, amb l’ajuda de les TIC o sense.
En la 5a Jornada “ComparTIC” vaig fer una aportació modesta sobre una experiència (un projecte) de treball docent col·laboratiu vinculat a un llibre de lectura (Juli Capilla, Tabarca. Una aventura per la Mediterrània, Ed, Tabarca) que es realitza mitjançant l’einaMultitasques web (MTW). Amb quines intencions?
  1. Promoure la lectura extensiva i les activitats de comprensió lectora vinculades a una obra literària en valencià.
  2. Fer de la lectura de llibres l’eix de treball col·laboratiu entre diferents àrees.
  3. Crear un espai de formació compartit entre el professorat del centre per a l’ús de les TIC i la utilització del valencià com a llengua vehicular.
http://www.tarragonaradio.cat

També vaig apuntar (ho vaig intentar, perquè teníem el temps limitat) un reguitzell d’idees esparses sobre les possibilitats d’aplicació real del plurilingüisme a la ciutat d’Alacant. Ho fiu sense ànim de ser-ne exhaustiu ni d’assentar les bases de cap teoria pròpia. En aquest sentit, vaig establir un paral·lelisme, des d’una posició agnòstica i respectuosa amb la tradició catòlica, entre els pecats i les virtuts del plurilingüisme, una analogia gens virtual si pensem que podem estar temptats de quedar-nos només amb els pecats i menystenir-ne les virtuts. Podeu fer-ne una ullada a la presentació.

  1. Aprendre en valencià a Alacant, en l’ensenyament secundari és, si més no, unavirtut estranya. Més aïna es considera un pecat que l’administració pretén ocultar. Molt poca gent coneix les possibilitats que té el nostre sistema educatiu; es promociona poc i malament per part de les institucions que en tenen responsabilitat.
  2. A Alacant hi ha centres que fan ensenyament en valencià. I de qualitat. Els docents que s’hi dediquen tenen moltes virtuts (temprança, diligència, paciència, etc.), condicions necessàries per a fer un esforç pedagògic que només reconeixen les persones més implicades (famílies i alumnat) i alguns companys de professió.
  3. L’alumnat realment bilingüe en les llengües oficials i predisposat al plurilingüisme en una llengua més, o en dues, és aquell que  ha tingut el valencià com a llengua base per a l’aprenentatge.
  4. Les noves directius sobre el plurilingüisme no faran que cresca l’aprenentatge en valencià: és una il·lusió vana pensar que es garantirà (o siga, que s’exigirà i es controlarà) que tots els centres facen un programa amb una àrea en valencià com a mínim. Si no s’ha fet fins ara (que és obligatori en dues àrees en l’ensenyament secundari), per què s’ha de fer a partir d’ara? La legislació d’ara té més valor que l’anterior? Qui no ha exculpat els seus pecats?
  5. Les TIC no són pecat. I si ho són, cal pecar per a conéixer-ne també les virtuts.
  6. No utilitzar les TIC a l’aula sí que és un pecat, probablement el d’accídia, perquè és una acció que implica l’ocultació de la realitat de l’entorn a l’àmbit educatiu.
  7. Vincular les TIC i l’ús del valencià com a llengua per a l’aprenentatge és un orgull, cosa que de moment no és cap pecat.
  8. L’ús de les TIC per part del professorat pot engrandir el pecat de supèrbia, la qual cosa se supera amb les bones pràctiques, amb la humilitat de considerar-se “un entre tants”.
Entre ser virtual i ser virtuós, amb què us quedeu? O sou realment pecadors i pecadores? Fem-ne un pensament, amb virtuosisme professional.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s