Un faedor de mots a Fraga

Posted: 10 Març 2013 in General
Quim Gibert
Quim Gibert
Els faedors són les persones que fan. Els creadors de neologismes, posem per cas, són faedors de paraules. Si a casa nostra hi ha un tastalletres mediàtic, que fa i desfà amb la llengua, aquest és sens dubte Màrius Serra. La passió pel mot li ve de la infantesa. Serra recorda que el fascinava que les paraules poguessin dir més d’una cosa, «que poguessin portar missatges amagats…».
No obstant això, Màrius explicava, en un número endarrerit d’Enderrock, de fa uns anys, que d’adolescent, va viure convençut que el català era una llengua limitada, poc competent per segons quines tasques d’alt nivell. Aquest veí d’Horta, guardonat amb el premi St. Jordi 2012 per Plans de futur, curiosament explora en aquesta novel·la la vida de Ferran Sunyer (1912-1967), un tetraplègic de naixement que es cartejava amb Einstein, per raons científiques, i que va treballar per la US Navy tot mesurant els efectes de les onades en els submarins. En el decurs del anys 50 i 60, fou probablement el matemàtic català amb més reconeixement internacional. La seva especialitat va ser l’abstracció màxima. Per això, un familiar de Sunyer va replicar amb contundència, l’any 1976, al president espanyol Adolfo Suárez, quan aquest va manifestar que la llengua catalana no era apta per les pràctiques científiques. Les paradoxes, segons Serra, són riques i molt fèrtils. Plans de futur és un títol sobre la capacitat de resiliència d’aquest Stephen Hawking català i la dedicació d’unes cosines que sempre en van tenir cura. I és que la pluridiscapacitat obligava a Sunyer a romandre a casa. Malgrat aquestes dificultats i el moment històric, el franquisme de la postguerra, per Màrius Serra la catalanitat d’aquest geni dels números fou «rotunda, bel·ligerant i militant des de les seves possibilitats».
A propòsit de la llengua i el seu esdevenidor, aquest ludolingüista que no para quiet assenyala que allò que el neguiteja és l’habilitat de generar derivació o nous referents lingüístics. Per exemplificar-ho, Serra explica que la gent s’ha acostumat a fer servir el mot “vianant”, tot i que temps enrere encara se sentia dir “peató”. Però, en el moment de parlar de les zones de vianants, usem la paraula “zones peatonals”. Per l’enigmista d’Horta, «no tenim aquella capacitat genuïna que tenen les llengües d’adaptar-se a un nou referent (…) que es col·lectivitza». Amb tot, Serra també constata que en convocatòries musicals de masses, el públic ha deixat de cridar “otra, otra” o “una altra, una altra”, que vindria a ser un calc, en favor del “no, no en tenim prou”. Segons Serra, el tema és: «la capacitat de trobar solucions des de la teva pròpia tradició».
El verbívor Màrius Serra serà a Fraga, en el palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12), el migdia el dissabte 9-3-13, en el marc de les jornades per la dignificació lingüística, que enguany vinculen llengua i seducció. La llengua és una font de plaer és el títol de la ponència que l’organització, el Casal Jaume I de Fraga, li ha encomanat. Les intervencions del psicòleg Ferran Suay, de Tallers per la Llengua, i de Vicent de Melchor i de Pepa Nogués, de Clarió, associació de pares i mares del Matarranya, arrodoniran el programa matinal. Havent dinat, hi haurà una visita guiada a Lo Castell, l’antiga església de St. Miquel de Fraga. I el matí de l’endemà diumenge, la possibilitat de conèixer els monestirs d’Avinganya i d’Escarp.
Eva Piquer, periodista, afirma «no ens enganyem: la vida té sentit per les coses que ens queden per dir i escoltar, els llibres que ens queden per escriure i llegir, els petons que ens queden per fer». No passem per alt, que faedor deriva del verb fer (i verbívor, de verb).
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s