Amor sagrat i amor profà

Posted: 28 gener 2013 in Llibres
Etiquetes: , , ,

L’amor a l’Edat Mitjana: diàleg literari-religiós

Sobre l’amor se n’han escrit i se n’escriuran gruixuts volums llibrescos, sàtires de més o menys fortuna, assajos, poemes i fins i tot estudis biològics que troben l’arrel del sentiment amorós en mesurades quantitats de components bioquímics del nostre cos.

La nostra exposició s’apropa a l’imaginari medieval sobre l’amor (sagrat i profà) a través de les fonts literàries i espirituals de la plena i la baixa Edat Mitjana. Quan ens acostem al pensament i a la documentació que ens ha pervingut sobre el tema, ens adonem que durant l’època medieval hi ha un transvasament de conceptes entre l’àmbit religiós i el literari. Vegem-ne un exemple:

«Jo he oferta la mia virginitat a Déu e no la hi toldré per cosa del món. E així us preg que em procurets abans la mort que marit, car marit teng, segons vos he dit, e no n’hauré altre, si a Déus plau» (ed. Badia-Torró: 2011).

Si llegim aquestes paraules sense conèixer-ne el context, segurament el primer que ens ve al cap és una jove que manifesta una vocació religiosa. Però el fragment transcrit correspon a la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (s. XV). Concretament, són les paraules que formula Càmar, la noia mora enamorada del protagonista, per desentendre’s de la proposta de matrimoni del rei de Tunis. I és que la utilització de conceptes com la castedat, la clausura, la fidelitat i el martiri ajuden a crear una aureola de santedat al voltant de les protagonistes de les obres de tema sentimental amb final feliç, és a dir, en què l’amor (perquè és honest) triomfa. Comparem ara dos textos, un de literari i un altre de l’àmbit jurídico-religiós, en els quals es posa de manifest la santedat de la persona lloada (monja o laica). El primer, ha estat extret d’una novel·la d’aventures que narra les vicissituds que han de superar una parella d’enamorats per arribar a contreure matrimoni:

49 love sonnets f. 1 (King’s 322), s. XV. Extret de la British Library,

«Magalona se posà ab gran deuoció a seruir los malalts; y feya molt àspera y santa vida. De manera, que tota la gent de la Isla, y del entorn, la teníen per santa, y la anomenauan la Santa Pelegrina, y aportàuantli molts grans ofertes» (Història de Pierres de Provença y de la gentil Magalona, ed. Miquel i Planas: 1908).

El segon és un extracte del testimoni de Sor Pacífica de Guelfuccio, companya de Clara des dels anys d’infantesa i monja de Sant Damià d’Assís, que trobem en el conjunt de les tretze declaracions que conformen el procés de canonització de la santa, iniciat pel papa Innocenci IV l’any 1253, tres mesos després de la mort de Clara:

«Dijo también que la bienaventurada madre era humilde, benigna y cariñosa, y tenía compasión de las enfermas; y, mientras tuvo

salud, las servía y les lavaba los pies, y les daba el agua a las manos; y alguna vez limpiaba los bacines de las enfermas», (Proc.1,12. Escritos de Santa Clara de Asís y documentos complementarios, ed. i trad. Omaechevarría: 1999).

Veiem com l’ideal de santedat representat per la compassió i el servei als altres es manté viu a traves dels segles i com les enamorades de la literatura de tema sentimental emulen les religioses i fins i tot les santes sense haver de renunciar al matrimoni.

Publicat a Sàpiens.cat per Gemma Pellissa Prades i Araceli Rosillo Luque

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s