Ajudar a fer els deures no és ajudar

Posted: 19 gener 2013 in Educació
Etiquetes: , , , ,
Pares ajuden
Els pares, amb una major formació, van començar a involucrar-se més en els deures fa una dècada.Falten tres dies per als exàmens de Matemàtiques i Ciències d’Álvaro, de 10 anys, que estudia en un col·legi concertat amb fama de dur. Miquel, el seu pare, es treia les castanyes del foc a la seua edat, però aquests dies es prendrà la vesprada per a repassar junts les matèries més dures. És necessari? Perjudica a la seua autonomia? “Els pares i, sobretot, les mares de tots els estrats socials dediquen diverses hores diàries a ajudar als seus fills amb els deures o a vigilar que els facen. I aquesta realitat contrasta amb l’estès i fals discurs que el fracàs escolar es deu al fet que els pares no es preocupen per l’educació dels seus fills”, sosté Enrique Martín Criat, professor de Sociologia en la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. El 80% dels estudiants de primària reben ajuda i el 45% dels de secundària, segons l’Enquesta sobre els hàbits d’estudi dels xiquets espanyols de TNS Demoscopia.“Els pares van començar a involucrara fa més d’una dècada. No solament per les mesures de conciliació familiar, també perquè els pares d’ara tenen almenys estudis mitjans, una mica del que no van gaudir les generacions anteriors”, explica la pedagoga Maite Rodríguez Estévez, que imparteix cursos per a educadors i terapeutes. “Açò ha fet que la relació pare-fill s’escolaritze. El que importa són els resultats acadèmics. Tot gira al voltant d’aqueixa necessitat i s’ha oblidat l’inculcar valors, el joc, la responsabilitat… No hi ha temps per a altres coses en les hores que passen junts”. La també mestra posa com a exemple les activitats extraescolars que ja no són en la seua majoria esportives —com tradicionalment—, sinó classes de reforç o d’anglès. “Hi ha una obsessió per la quantitat, quan no es tracta de tirar-li hores”.Implicar-se no pot significar fer-li els deures a l’alumne. “El pare s’ha de posar en la posició de l’entrenador. Un entrenador no corre amb el jugador ni ha de menjar les mateixes calories, ni, per descomptat, patir les seues lesions. Un entrenador té dues funcions fonamentals: organitzar i assessorar amb l’objectiu de millorar el rendiment”, argumenta la psiquiatra Orlanda Varela.

Com ella opina la majoria d’experts. “Les tasques han d’entendre’s com un compromís que l’alumne ha d’adquirir, però sense precisar de l’orientació constant d’una altra persona”, recalca l’equip pedagògic del Liceu Francés de Madrid. En altres paraules, colzes sense ningú en la cadira del costat.

“Fer els deures amb ell genera dependència i si el xiquet té dificultats reforça la idea que no és capaç de fer-ho ell solament”, emfatitza Rodríguez Estévez, que coordina la pàgina http://www.preparadosparaaprender.com. “A Finlàndia aposten per l’aprenentatge cooperatiu i els deures a casa són individualitzats, per a ampliar o investigar coneixement. Si un xiquet va malament en lectura fa una activitat que tinga a veure amb açò. Si va malament en matemàtiques, problemes…”.

“Però hi ha moltes diferències en la possibilitat que tenen les famílies d’ajudar escolarment als fills. Els pares que tenen menor nivell d’estudis solament poden en els cursos inferiors de primària. Més enllà, estan perduts. I si intenten socórrer explicant-los conceptes que ells no van aprendre bé, poden fins i tot empitjorar les coses”, alerta Martín Criat, que treballa en aquests moments en un estudi sobre maternitat i classe obrera. Pregunta a les dones enquestades per la seua rutina i les mares li expliquen que dediquen una o dues hores (depenent del curs) al dia a ajudar als seus fills amb les tasques escolars.

El 80% d’alumnes de primària i el 45% dels de secundària rep ajuda

Molts estudis —com l’informe PISA de 2009 (vegen-se els gràfics)— demostren que el rendiment acadèmic està molt associat a l’origen social de l’estudiant, la professió dels seus pares, l’estructura de la seua família i, finalment, el gènere. És a dir, existeix un desequilibri en les oportunitats educatives. “Els pares amb estudis superiors poden ajudar als seus fills fins a cursos avançats. Açò produeix una enorme desigualtat per origen social, que s’accentua a mesura que s’ascendeix de curs. A açò se li sumisca, a més, que les famílies amb més recursos materials poden contractar acadèmies o classes particulars”, es lamenta Martín Criat, autor de l’escola sense funcions: crítica de la sociologia de l’educació.

“És molt més igualitari i eficaç que els deures es facen en l’escola sota la supervisió de professors. Manar-los a casa genera desigualtat, en traspassar part de la responsabilitat de la instrucció a les famílies. El col·legi deixa que actuen totes les desigualtats de recursos culturals i econòmics entre els uns i els altres”, compte sobre la seua aposta el sociòleg. “Que les tasques es facen en el col·legi és el que proposa la nova llei educativa que està preparant el Govern de François Hollande”, prossegueix esperançat.

El passat octubre, poc després d’arribar a la presidència de França, Hollande va informar d’aquest canvi en els deures escolars. El seu ministre d’Educació, Vicent Peillon, ho va argumentar així en una entrevista en Le Monde: “Desitgem una societat justa. Una escola que oferisca les mateixes possibilitats d’èxit a tots. I açò passa per acompanyar als alumnes en el seu treball personal, en comptes de fer ús de recursos privats, com ocorre massa avui dia”.

El suport mal fet pot generar dependència, diu una professora

A la Comunitat Valenciana el pròxim any s’engegarà un projecte pioner, Club de Deures, que encara s’està perfilant i que segueix aquesta senda igualitària que està disposat a implantar Hollande. “Ha sigut una proposta d’un grup de professors jubilats que volen recolzar en horari extraescolar en els centres. La idea és que actuen de voluntaris ells i estudiants de Magisteri que vulguen adquirir experiència”, explica la popular Beatriz Garbó, directora general de Qualitat Educativa de la Comunitat Valenciana. “No tots els pares saben fer una integral o analitzar sintàcticament una frase. Pensem, sobretot, que vagen els fills de famílies desfavorides. Ara tenim a veure què col·legis s’apunten, que les associacions de pares i mares ens passen una relació de noms…”. La localitat que va a servir de conejillo d’índies és Castelló: “Una ciutat de 200.000 habitants fàcil de controlar. Si va bé, estendrem el club a altres llocs”.

Intervenir en els deures no és bo, però familiaritzar-se en la llar amb altres idiomes els facilita als xiquets l’aprenentatge. En l’Estudi europeu de competència lingüística (2012), Sara de la Rica i Ainara González San Román, de la Universitat del País Basc, han comparat als alumnes espanyols, amb molt baixos resultats en anglès, amb els suecs, orgullosos del seu excel·lent nivell. I, a més d’altres condicionants, consideren que és important l’ús d’anglès en l’entorn familiar “perquè aquest puga desenvolupar una capacitat auditiva des d’edats primerenques que millore el seu rendiment en comprensió lectora en anglès, i al seu torn progresse la seua expressió escrita i destresa auditiva”.

Clar que parlar la llengua franca a casa no és fàcil quan solament el 20,4% dels pares espanyols la domina, enfront del 78% dels suecs. Encara que, paradoxalment, els espanyols comencen a estudiar anglès abans i li dediquen moltes més hores a la setmana, “el fet que [els suecs] en la llar puguen estar més exposats compensa”, subratllen en el seu informe De la Rica i González San Román.

“Tot gira al voltant de l’escola. S’obliden els valors”, opina una experta

Escolaritzar al xiquet en un idioma que no és el propi causa certa por als pares. Volen que, a diferència d’ells, el seu fill es desembolique en una altra llengua, però temen no poder ajudar-li en les tasques o entendre’s amb el seu professorat. El bilingüisme en l’ensenyament està en plena expansió i en no gaire temps no hi haurà opció de triar si es prefereix o no aquest sistema. “Encara que es tinga por a no controlar l’idioma, en realitat és millor, perquè no hi ha la temptació de corregir els deures”, tranquil·litza Varela, que treballa en Sinews, un gabinet madrileny de teràpia multilingüe. Però matisa: “Per descomptat, les coses es compliquen si el fill té alguna dificultat d’aprenentatge en un altre idioma i els pares no dominen suficient l’altra llengua. Pot necessitar una ajuda extra i l’ideal és tenir un professor de suport que li ensenye a estudiar i l’idioma. Nosaltres tenim cada vegada més classes d’aquest tipus”.

En el Liceu Francés de Madrid també consideren que la funció paterna és la d’organitzar el temps i l’espai adequats per a les tasques, però afigen: “Si a més volen participar en el contingut dels deures poden parlar d’aquests en la seua pròpia llengua i posteriorment els seus fills escriure en francès o en altres idiomes”.

La gran majoria dels alumnes del Col·legi Britànic de Madrid són xiquets d’origen espanyol i açò condiciona —i els agrada remarcar-ho per endavant— la forma de treballar del professorat del centre. “Tot està molt mesurat, coordinat per cada departament, no és cada professor qui decideix els seus deures. Estan pensats perquè els faça el xiquet sol en un temps determinat: 10 minuts, 20… Si no és capaç d’acabar-los o no sap com, cal informar al col·legi per a adaptar les tasques al xiquet”, explica Silvia Prado, directora de comunicació d’aquest col·legi del British Council.

“El pare ha d’actuar com un entrenador”, diu una psiquiatra

“La metodologia britànica d’ensenyament és diferent a l’espanyola i els pares tenen una mica de por quan els xiquets són xicotets, però quan s’habituen tot va bé. Per exemple, les matemàtiques britàniques als cinc o sis anys són molt diferents i per açò organitzem tallers per a pares. Molts acudeixen. Encara que treballen molt s’impliquen en l’educació dels seus fills. També els despista el sistema de lectura, que és molt fonètic”, compte Prado.L’ensenyament en les llengües cooficials també preocupa. Segons l’estudi Creences i actituds lingüístiques de la població castellanohablante cap al basc, del grup de recerca Amarauna d’Unesco Etxea, el 53% dels pares aprèn o aprendria aquest laberíntico idioma (solament un de cada 10 ho fa) en primer o segon lloc per a ajudar als seus fills amb els deures. Arrere queden la comunicació amb els vascohablantes, el sentit de pertinença a una terra o el desig de preservar-la.Interessar-se pels deures ja està en el cap de tots els pares, l’objectiu ara és implicar-los en les activitats del centre. Ara com ara, una utopia. Acudeixen a elles un 32%, el doble que a les reunions, i açò per no parlar de l’enutjosa organització, a la qual solament s’anima un pírric 4% dels pares, segons l’estudi La participació de les famílies en l’escola pública (2008), de Jordi Garreta. Temps al temps.
Recomanacions amb sentit comúEl pare no ha d’asseure’s en una cadira al costat de l’estudiant perquè transmet missatges negatius: “No saps fer-ho solament”, “descura, que jo m’ocupe”.No cal corregir els exercicis a casa. L’objectiu no és portar-los perfectes, sinó provar a fer-los per a ser conscients de la dificultat. El professor corregeix millor; cal sentir-li.

No cal dedicar tota la vesprada a estudiar. Millor si juga amb els amics en algun parc; millora la concentració en arribar a casa.

El xiquet ha d’anotar en una agenda els deures, lliçons a estudiar, treballs a lliurar i dates d’examen.

Cal començar per una tasca breu i senzilla per a calfar motors i després fer la menys agradable. Reservar per al final alguna cosa lleuger i entretingut.

Un rellotge en la taula ajuda a controlar el temps.

Recordar que no és possible mantenir l’atenció ininterrompudament més de 40 minuts.

És recomanable estudiar en un lloc de la casa que no siga d’ús comú, amb el mòbil apagat.

Cal comprovar que ha corregit en classe els deures i en quins ha fallat.

Publicat a El País.com el 17 de gener de 2013
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s