Un Nadal, però llarg

Posted: 6 gener 2013 in General
Etiquetes: , , , , ,

Em trobava dissabte en una botiga i sent que la dependenta, filla dels amos de la tenda, diu: “Ja s’acosten els Nadals”. Ni son pare ni sa mare, i molt menys els seus iaios, hagueren pluralitzat el nom de tan emblemàtica celebració. En la nostra llengua celebrem el Nadal, així en singular, i ens val des del 24 de desembre fins al 6 de gener de l’Any Nou. En castellà, és usual dir “las Navidades”, però en valencià, amb un Nadal, però llarg, en tenim prou. Passa com en el “bon dia”, que n’hi ha prou amb el singular, contràriament a la llengua veïna, que diu “buenos días”, encara que també en algunes parts també diuen “buen día”. Això de fer-ho en singular, mentre en castellà ho fan en plural, ocorre en altres casos; per exemple en les locucions en què citem l’esquena. En la demanada sèrie “L’Alqueria Blanca”, el retor digué que abans “Els retors deien missa d’esquenes al feligresos”. “Que quantes esquenes tenen els retors valencians?”, es preguntava el lexicògraf Eugeni S. Reig. El capellà televisiu devia haver dit que “Els retors deien missa d’esquena als feligresos”, perquè només en tenim una, d’esquena. Una altra cosa seria “D’espatles, perquè d’això sí que en tenim dos”.
Tornant al llenguatge nadalenc, el 24 i el 31 de desembre celebrarem la Nit de Nadal i la Nit de Cap d’Any, respectivament, i per a res “nitbona” ni “nitvella”, que serien calcs innecessaris i inadmissibles en valencià. I abans, a algú li eixirà la Grossa de Nadal, que és com hem d’anomenar el premi del sorteig de la loteria de Nadal. I al primer dia de l’any li direm Dia de Cap d’Any. I al Jesús xiquet, li direm Jesuset, bandejant això de “el Niño”, tant al personatge com a la loteria que el rememora. I arribem a la ‘representació del naixement del Jesuset’, al qual li direm, com és tradicional i usual, betlem, encara que en altres contrades de la nostra llengua en diuen pessebre. Per als valencians, majoritàriament, “pesebre”, amb una “s”, és ‘la menjadora dels remugants grans (bovins, cavalls, ases, muls)’, també, per extensió, l’habitacle que el conté. En un betlem hi ha el pesebre, com a motiu central de tal representació, però per a nosaltres, no tot el betlem és un “pesebre”.betlem
Article publicat en el Levante-EMV divendres 21 de desembre del 2012
 
J. Leonardo Giménez
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s