Així funciona l’assignatura de Religió en l’escola pública

Posted: 7 Desembre 2012 in Educació
Etiquetes: , ,
Qui tria als professors? Qui els paga? Què es necessita per a impartir classes de Religió? Es pot estudiar qualsevol religió en el col·legi?
Religion-Diocesis-Valladolid-Cantero-CC-NC_EDIIMA20121004_0054_15
Fa 25 anys, l’alumne que estudiava Ètica en lloc de Religió era el rar de la classe, el paria exiliat a gastar aqueixa hora amb un grup reduït sense un programa clar. Avui, una mitjana del 46 per cent en tot l’estat decideix no estudiar Religió. Açò és quasi la meitat de la classe. En 1996, eren el 24,9 per cent els de Ètica.Cada any descendeix el nombre d’alumnes que estudien Religió en l’escola pública, per la qual cosa s’ha fet més evident el debat sobre el laïcisme de l’educació. Organitzacions socials com Europa Laica defensen que l’escola ha de ser “escrupolosa amb el principi de laïcisme o neutralitat” per a el “lliure i ple desenvolupament de la personalitat humana”. En el costat oposat, la jerarquia eclesiàstica opina que són els pares els que volen que els seus fills reben Religió i Moral Catòlica en l’escola i que aquesta “no és laica o creient: ho són les persones i l’opció dels pares ha de ser respectada”, escriu l’Arquebisbe de Toledo.Alumnes, pares, Església i Estat són els actors d’aquest debat al que se sumen els professors de Religió, un col·lectiu fins avui silenciós.

Qui paga als professors de Religió?
Com la resta de professors, els sous dels de Religió els assumeix l’Administració educativa, és a dir les Comunitats Autònomes. Els paguem entre tots. Segons l’informe d’Europa Laica, la despesa en contractació d’aquests professors aconsegueix els 500 milions d’euros a l’any, amb els quals aquesta plataforma estima que s’estan deixant de contractar a 7.000 interins.

Són funcionaris?
No són funcionaris ni són interins però tenen plaça fixa. Són “un altre personal docent” o, específicament, “Professors de Religió”, amb la seua pròpia regulació i subjectes a l’Estatut dels Treballadors. Per a Jesús María Losada, president de la Federació Estatal de Professors d’Ensenyament Religiós ( Feper), el trasllat de competències ha originat que hi haja “17 tipus diferents de Professors de Religió, tants com a Comunitats Autònomes”. Quan parlem d’Ensenyament Religiós en les escoles ens referim a la catòlica, la islàmica, el fesol i l’evangèlica, que són les quatre confessions amb les quals l’Estat va signar convenis amb els seus representants en 1992 per a donar-los la capacitat de designar professors. Encara que la Feper és inclusiva, a dia d’avui no té associats que no siguen catòlics.

Qui els tria?
Per a ser professor de religió catòlica, l’aclaparantment majoritària en l’estat espanyol, es necessiten quatre requisits:

Una titulació en Magisteri o Grau de Maestro per a Primària o una llicenciatura per a Secundària.
La Declaració Eclesiàstica d’Idoneïtat atorgada per la Diòcesi a la qual corresponga el docent i que testifica una “recta doctrina i testimoniatge de vida cristiana”.
La Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica.
La proposta de l’Ordinari diocesà, que és la recomanació del bisbe de la Diòcesi a l’Administració Acadèmica que indica que aqueixa persona és competent i idònia per a ensenyar Religió. Perquè aquesta proposta arribe al bisbe ha de passar per la Delegació Eclesial (o Diocesana) d’Ensenyament corresponent.

Els tres últims requisits solament serveixen dins del territori de la Diòcesi. Si un professor vol traslladar-se a una altra província hauria de començar des de zero, moure contactes i influències, guanyar-se de nou la confiança d’un bisbat al que no coneix. No hi ha exàmens. No hi ha oposicions.

Respecte a aquest procés, els professors de Religió tenen les seues demandes, que es resumeixen en tres punts, segons el portaveu de la Feper. La primera és la necessitat de regular amb transparència quin és el funcionament i condicions d’aquest col·lectiu. La segona és baremar als professors per a permetre concursos de trasllats, no d’una manera arbitrària sinó basada en els mèrits dels docents. La tercera petició exigeix de les administracions que canvien d’interlocutor en les converses laborals i que siguen els representants sindicals i professionals els que discutisquen aquests aspectes, i no l’Església. Estat i Comunitats Autònomes “ens deixen al marge i tracten l’assignació del lloc i els horaris amb els representants dels bisbats —explica el president d’aquesta associació professional— i les coses ens van malament, no és competència de l’Església tractar les nostres relacions laborals”. “La seua competència acaba en els continguts, no en l’organització i les destinacions”, insisteix.

Estan equiparats amb la resta del professorat?
Al setembre, els professors interins de Madrid i Castella-la Manxa assenyalaven un greuge comparatiu entre ells i els professors de Religió, ja que en cap cas aquests han deixat de percebre la paga d’estiu, a pesar que els seus marcs reguladors, com l’Acord de condicions laborals de la Comunitat de Madrid del 27 de juliol de 2004 amb el Arzobispado [ PDF], assenyala que “ en les seues condicions retributives aquest personal està equiparat amb els funcionaris interins docents, sent est el col·lectiu al que més s’assemblen”. A més, en aquesta Comunitat, el Suprem els ha equiparat l’antiguitat com als interins.

A pesar que amb cada llei s’ha avançat en la regulació d’aquests professors, la seua funció i funcionament no s’ha acabat de concretar. En 1993, amb el primer conveni entre el Govern i la Conferència Episcopal, aquell es va comprometre a integrar-los en el Règim Especial de la Seguretat Social (Autònoms), així com a equiparar-los econòmicament als interins en un període de cinc anys pressupostaris (1994-1998). En aquell moment, les seues retribucions es feien amb càrrec a les subvencions concedides a la Conferència Episcopal.

Amb la signatura d’un nou conveni en 1999, cada administració educativa assumia el paper d’ocupador, així com l’obligació de passar-los del Règim Especial al Règim General. Fins a aquest curs, Comunitats Autònomes com Madrid concedien ajudes als Professors de Religió i Assessors Lingüístics per a la cura dels fills (un màxim de 152,96 euros mes/fill), per desplaçament i per formació. El termini s’obri en 2013 i des del servei d’informació de la Comunitat de Madrid informen que no és probable que es convoquen, igual que tampoc s’han fet la resta d’ajudes escolars.

Qui i on estudia Religió?
Segons el Consell Escolar de l’Estat en el curs 2009-10, ho fan el 74 per cent d’alumnes de Primària, el 45 per cent en Secundària i el 35 per cent en Batxillerats i FP, la qual cosa llança una mitjana del 54 per cent en totes les etapes de l’ensenyament públic. Les ensenyament religiós no catòlica en l’escola suposa un 1 per cent.

Per veure un cas més concret i segons dades de la Delegació Episcopal d’Ensenyament del Arzobispado de Madrid, un 47,7 per cent dels alumnes dels centres públics d’Infantil, Primària, ESO i Primer de Batxillerat cursen Ensenyaments de la Religió en l’Escola (ERE). En els centres privats de titularitat civil, els alumnes que cursen ERE són el 71,3 per cent. Aquestes dades, que corresponen al curs 2011-12, indiquen també que com més gran és l’alumne, més desvinculació hi ha amb la classe de Religió, doncs passen d’un 77,8 per cent en Primària —del conjunt de centres educatius— a un 48,4 per cent per a Primer de Batxillerat.

Respecte a altres confessions, com l’evangèlica, a Madrid 12 professors van impartir aquesta assignatura a 1.158 alumnes, segons dades de la Conselleria d’Ensenyament Religiós Evangèlic. 31 centres de la Comunitat ofereixen aquesta alternativa. Per als alumnes jueus, no existeix cap centre públic en l’estat espanyol amb una quantitat d’alumnes mínima suficients per a poder rebre aquesta assignatura, segons informa la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya. L’opció per als quals desitgen cursar-la és un centre concertat a Madrid, un de privat amb acord de la Generalitat a Barcelona i un públic en acord amb el Govern de Melilla en aquesta ciutat.

Com es tria el contingut dels llibres de text?
El contingut de l’ensenyament religiós catòlica en l’escola ho marca la Conferència Episcopal i en concret la seua Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesis, que és la que organitza, coordina i impulsa els continguts. El seu marc és la Constitució i l’Acord entre la Conferència i l’Estat en 1976.

El currículum que s’imparteix avui en Religió és el que es va aprovar l’any 2007 [ PDF], un marc programàtic bastant general sobre les “claus de la fe cristiana” que els professors poden seguir per llibres de text o amb materials propis.

El cap visible de la Comissió que decideix què s’ensenya en Religió és, des de l’any 2008, Casimiro López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló, qui a l’abril va arremetre contra els col·legis públics i la legislació per posar “traves a la classe de religió al no equiparar-la a la resta de les assignatures fonamentals”.

Des de l’aparició de l’avantprojecte de la LOMQE —la nova llei educativa— bisbes, plataformes i sindicats com a ÚS han expressat el seu malestar per l’absència de regulació de l’assignatura en aquesta Llei i durant aquests dos mesos que ens esperen per a la seua tramitació estan demanant que s’incloguen les seues demandes. “ Estem esperant una lletra xicoteta que encara no hem conegut en aquest avanç que se’ns ha fet” va dir el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, que ni forma ni ha format part de la Conferència Episcopal de l’Ensenyament, en la Cope el 27 de setembre. “L’Església confia, espera, demana i reivindica que perquè hi haja una normalització en l’assignatura de Religió existisca una alternativa concreta i avaluable perquè si no s’acusa als pares que trien l’assignatura de Religió d’estar destorbant als altres fills”. L’Església atribueix el descens d’alumnes de Religió a l’existència de l’alternativa Atenció Educativa: hores no lectives on l’alumne pot fins i tot abandonar el centre en l’etapa de Batxillerat.
Publicat a El Diario.es el 4 d’octubre de 2012
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s