Per què el vermell significa perill i prohibició?

Posted: 24 Novembre 2012 in General
Etiquetes: , ,

La circulació d’automòbils és el principal factor que ha convertit el color en símbol de risc

Semàfor
El color vermell del semàfor significa prohibició

La reacció dels humans davant dels colors està més mediatitzada culturalment i no determinada psicològicament del que s’acostuma a pensar. El cas del color vermell ho evidencia clarament, ja que segons la cosmovisió prevalent s’associa a la vida, a la mort, a l’ànima, al bé, al mal, a la sinceritat, a la fidelitat, a la violència, a l’amor o fins i tot a punts cardinals diferents, per citar tan sols alguns exemples. Només en alguns casos els valors associats a determinats elements, com ara la violència per la sang o la guerra pel foc, no són del tot arbitraris sinó que provenen de l’experiència (ambdós significants són vermells). El que acabem de dir no treu que hi hagi alguns components de caràcter universal que afectin la percepció dels colors: el vermell és el primer color que poden veure els nounats, mentre que els psicòlegs distingeixen entre colors calents i freds, els primers dels quals (roig, carabassa i groc) afavoreixen els processos d’adaptació i d’animació dels individus, independentment de l’àmbit cultural al qual pertanyin.

Com ha arribat a equivaler el color vermell, enmig d’aquest maremàgnum de significats, al perill i la prohibició? Doncs per una qüestió pràctica, relacionada fonamentalment amb la circulació automobilística. A la llum del dia, el color més clar és el groc, seguit, per aquest ordre, pel roig, el verd i el blau. Quan es fa fosc, el color que es veu més bé és el verd, després el groc, el blau i finalment el vermell. No seria més lògic que el color de perill fos el groc, per tant, que es veu raonablement bé tant de dia com de nit? L’elecció va dependre més del paisatge habitual que de la visibilitat demostrada. Es va triar el vermell perquè és el color menys freqüent, menys susceptible de ser confós tant en entorns humanitzats (els llums dels fanals solen ser grogosos) com en entorns naturals, on prevalen els ocres i verds per als sòls i els blaus o grisos per al cel.

El simbolisme dels semàfors, profundament interioritzat per tothom, s’ha estès a molts d’altres dominis (els botons d’alarma, les targetes vermelles del futbol, el llum vermell dels estudis radiofònics…) fins a esdevenir símbol universal de perill i prohibició.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s