Sobren 5.800 llengües?

Posted: 18 Novembre 2012 in Llibres
Etiquetes: , , , ,

A Jesús Tuson, la jubilació li permet algunes “sortides de to” plenament encertades


Diu el professor Jesús Tuson que quan “els rondinaires” volen imposar una llengua, recorren a tres arguments de pes: la seva és una llengua internacional –per anar pel món i entendre-s’hi, vaja–; és una llengua “de cultura” –com si la cultura fos patrimoni d’una llengua i no de la humanitat, expressada de mil maneres diverses–; i té molts milions de parlants –de llengües amb més de cent milions de parlants només n’hi ha nou al món: ¿mirem de fer amb aquestes i prou?

A aquests rondinaires, sempre emparats per l’aplanadora de l’Estat, els molesta tot el que no sigui uniformitzador i, en nom de la comunicació i del pensament únic, volen anihilar l’univers social, cultural i històric que hi ha en les llengües no estatals, siguin pobres en parlants o milionàries. Són aquells rondinaires que, amb el ronyó lingüístic propi ben cobert –a prova d’estats i d’unions europees–, somien en “una religió, una llei, una llengua”.

El professor Tuson els anomena rondinaires perquè, tot i tenir la paella pel mànec, sempre en volen més, fins al punt que són capaços de capgirar els arguments i presentar-se com a víctimes dels sistemes que les llengües minoritzades estableixen per poder sobreviure en bona companyia amb el germà gran i totpoderós. Davant de pseudoarguments com “esteu fent com en la dictadura, però al revés”, Tuson argumenta: “Doncs, sí: estem fent exactament a l’inrevés. Si abans es feien esforços per anihilar la llengua, ara els estem fent per fer-la viure, redreçar-la, transmetre-la en bones condicions (…) sense que calgui anul·lar cap altra llengua”.

Tot això ho explica el professor en el seu últim llibre: Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (Ara Llibres). Jubilat de fa tres anys, Jesús Tuson presenta aquesta mena de memòries professionals de quaranta anys de docència. Ja té més llibres al cap: sobre els orígens del llenguatge o el llenguatge políticament correcte… Amb el present volum, vol passar a una altra època menys acadèmica. Per això, en aquest llibre de transició, ja es permet elucubrar sobre una humanitat sense llenguatge o sobre com seria el món amb una sola llengua: unes “sortides de to” de lectura apassionant.

L’actual onada d’atacs a la immersió lingüística troba reflexions com aquesta: si hi ha dos centenars d’estats i a cada estat li hagués de correspondre una sola llengua, els lingüicides serien feliços: en sobrarien 5.800 de les més de sis mil llengües que hi ha al món. Una fotesa, equivalent a perdre el 96,6% de la biodiversitat del planeta.

Article publicat a LA VANGUARDIA dilluns 19 de setembre del 2012

Magí Camps

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s