Serra d’Espadà, 2a part

Posted: 10 Novembre 2012 in General
Etiquetes: , ,

Situació.

Està situada al sud de les comarques de Castelló, va des del Millars al Palància, amb uns 20 quilòmetres d’amplària i des de La Vilavella a Montán i a Montanejos amb una distància d’uns 60 quilòmetres de llargària, ocupant part de l’Alt Palància, l’Alt Millars i la Plana Baixa.
Més a l’oest continua la serralada però amb el nom de Serra de Pina, ja en els límits de l’Aragó. Les muntanyes més altes són el Pic Espadà 1.099 m., el de la Ràpita 1. 103 m. i el Alto del Pinar 1.101 m. En total uns 1.200 quilòmetres quadrats, 120.000 Hectàrees, tot englobant 40 pobles que tenen el terme en l’esmentat territori.

Serra d’Espadà
La Vall d'Almonesir, al cor de la Serra d'Espadà
Cota màxima: la Ràpita, 1.103 msnm
Coordenades: 39° 55′ 20″ N, 0° 22′ 29″ O(i) 39° 55′ 20″ N, 0° 22′ 29″ O (mapa)
Situació: Alt Palància, Alt Millars i Plana Baixa
Serralada: sistema Ibèric
Temperatura mitjana anual: (Temperatura mitjana anual) ºC
Amplitud tèrmica
anual:
(Amplitud tèrmica) ºC
Mitjana anual
precipitacions:
(Promig anual de precipitacions) mm.
Balanç hídric anual: (Balanç hídric anual) mm.
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

A la Serra d’Espadà hi han restes d’antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu. Aquesta es traslladava després a les grans ciutats per a després ser utilitzada en usos gastronòmics i medicinals. Declarada parc natural, n’és un dels espais naturals millors conservats de tot el País Valencià. La serra d’Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d’alzines sureres (Quercus suber).

Flora

Les condicions climàtiques, geològiques i edàfiques fan que entre les espècies més representatives de la flora de la Serra d’Espadà figuren endemismes que sols allí podem trobar.

Les alzines sureres, una de les espècies més interessants del País Valencià, representen la vegetació potencial en sòls silicis. L’alzina surera posseeix la peculiaritat d’oferir resistència al foc, la qual cosa li confereix un gran valor ecològic. La seua resistent escorça, el suro, convenientment explotat constitueix un recurs econòmic per a les poblacions de la serra.

Junt amb les alzines sureres, o bé formant masses boscoses, trobem el pinastre (Pinus pinaster), utilitzat en l’antiguitat per a l’extracció de resines. Es caracteritza per presentar acícules o pinyes de mida més gran que les del pi blanc (Pinus halepensis), que també trobarem compartint sòls calcaris amb les alzines.

Altres espècies dignes de menció són els matolls o matollars formats per diverses espècies del gènere Cistus —com l’estepa blanca (Cistus albidus)—, brucs (Erica arborea), càdecs (Juniperus oxycedrus) i matapolls (Daphne gnidium). També apareixen arbres o arbusts d’interés com són el reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica), el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium), el castanyer (Castanea sativa), l’auró (Acer monspesulanum, Acer granatense), el roure valencià o de fulla petita (Quercus faginea), l’avellaner (Corylus avellana), el server (Sorbus torminalis), el freixe (Fraxinus angustifolia) i l’arborcer (Arbutus unedo).

La serra presenta espècies de gran interés científic o biogeogràfic, entre les quals destaquen endemismes valencians com la bracera (Centaurea paui), el clavellet de roca (Minuartia valentina), l’herba de llunetes (Biscutella calduchii) i d’altres com el pericó de sureda (Hypericum androsaemum) i la ginesta de sureda (Cytisus villosus), així com gran quantitat de falgueres.

Fauna

La fauna d’esta serra és resultat de la diversitat de paisatges i ambients que posseeix.

Començant pels amfibis, podem trobar diverses espècies com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes). Però l’espècie més interessant és l’ofegabous (Pleurodeles waltl) o “venancio”, que troba el seu hàbitat a aigües tranquil·les i a algunes basses de reg.

Els rèptils són representats per diverses espècies com el fardatxo (Lacerta lepida), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i la verda (Malpolon monspessulanus).

En quant a l’avifauna destaquen, sense dubte, les rapinyaires. L’escassa i amenaçada àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) habita la serra i l’àguila serpera (Circaetus gallicus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i l’astor (Accipiter gentilis) troben un hàbitat idoni a les masses boscoses. Entre les rapinyaires nocturnes podem trobar-nos el gamarús (Strix aluco), el mussol banyut (Asio otus), el duc (Bubo bubo) i el xot (Otus scops). Altres aus típiques d’esta serra són el gaig (Garrulus glandarius), el pica-soques blau (Sitta europaea), el pit-roig (Erithacus rubecula), el colltort (Jynx torquilla), el pinsà (Fringilla coelebs), l’oriol (Oriolus oriolus), etc.

La mastofauna és representada, entre d’altres, pel porc senglar (Sus scrofa), la rabosa (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta) i el teixó (Meles meles).

Finalment mencionar que existeixen unes 16 espècies de ratpenats, algunes d’elles de gran importància i en greu perill d’extinció.

Parc natural

Aquesta serra va a ser declarada Parc Natural pel Govern Valencià mitjançant el Decret 161/1998 de 29 de setembre.

La superfície declarada com a parc ocupa unes 31.000 ha. Les muntanyes més altes són el Pic Espadà 1.099 m., el de la Ràpita 1. 103 m. i el Alto del Pinar 1.101 m. En total uns 1.200 quilòmetres quadrats, 120.000 Hectàrees, tot englobant 40 pobles que tenen el terme en l’esmentat territori. Este fet el converteix en l’Espai Natural Protegit de major extensió de tot el País Valencià. Dels 19 municipis implicats, 11 tenen tot el seu terme municipal dins dels límits del parc natural (Aín, L’Alcúdia de Veo, Almedíxer, Assuévar, Xóvar, Eslida, Fontes, Figueres, Pavies, Torralba del Pinar i Vilamalur); mentre que els 8 restants (Fondeguilla, Algimia d’Almonesir, Artana, Aiòder, Matet, Suera, Tales i La Vall d’Almonesir) sols estan inclosos parcialment.

L´home a la Serra.

Donada la seua proximitat a zones molt habitades com la Plana i l’Horta de València, la Serra ha estat de sempre un lloc apropiat per fer turisme rural o estival i per situar una segona residència.
També cal ressaltar el fet que l’Espadà és i ha estat des de sempre un espai humanitzat, i sense cap dubte, el bosc que tenim actualment no és l’autòcton, la vegetació actual és un producte cultural dels nostres avantpassat. A ells els devem la conservació dels magnífics boscos de sureres gràcies a l’aprofitament de l’escorça del suro i de les “bellotes”, uns boscos potenciats constant i artificialment per eliminar competidors tan agressius com els pins.

Apunts històrics.

Hi ha constància de poblament pels ibers i pels romans. Habitada pels moriscs i conquerida per Jaume I en 1242, va continuar habitada per ells. En 1526 es revelaren per a no convertir-se i hi hagué una gran batalla en l’Espadà de tots el moriscs de la zona contra les tropes alemanyes vingudes per a reduir-los. Perduda aquella guerra sobreviurien convertits fins a 1609 quant revelant-se per última vegada i vençuts en el “Batalla” foren expulsats a Alger pel port de Moncofa.

La cultura agrícola (rec amb les sèquies, oliveres, ametllers, ceps) deixada pels àrabs fonamentarà durant anys la manera de viure a l’Espadà.
La fil·loxera al final del segle XIX provocarà una crisi que una vegada superada i amb els avenços de la sanitat faran que la població augmente. Es d’aquesta època la construcció de molts dels bancals que llueixen en les vessants de les muntanyes.
La migració serà la constant del segle XX, a Barcelona, a València, a tota la Plana de Castelló, i d’això al despoblament, l’abandonament, l’agricultura de subsistència , i poc més …. Es mantenen vius els pobles pròxims a poblacions grans, els més interiors estan practicament despoblats i algun que altre abandonat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s