Literatura gai: els millors llibres

Posted: 12 Juny 2012 in Llibres
Etiquetes: , ,
Una selecció de les millors obres de temàtica homosexual.
Aquest petit recorregut pels millors llibres de literatura gai naix sabent que, com tots els de la seua espècie, és injust, maldestre i esbiaixat. Se’ns han quedat fora I. M. Foster, Fernando Vallejo, Mary Renault, Luis Zapata i altres, però valga com a particular homenatge a aquells llibres que han sabut abordar la temàtica gai amb encert. Resulta tan vergonyós veure la gran majoria de les novetats que es llancen amb l’etiqueta de “narrativa gai”, que almenys ens quedarem amb el gust d’equilibrar la balança. Podrà ser reduït, però tot el que ací es recomana mereix la pena ser llegit, i no solament pel seu contingut gai.La besada de la dona aranya
Manuel Puig

Un llarg diàleg entre dos homes tancats en una cel·la per motius molt diferents: Molina per corrupció de menors, Valentín per subversiu. Molina posa sempre per davant els sentiments a la raó, mentre que Valentín donaria la seua vida per la revolució, i en els seus diàleg aconsegueixen una de les creacions de literatura gai més assolides de tots els temps. Puig aconsegueix transformar els perfils d’aquests dos personatges al llarg de la novel·la sense que amb prou faenes ens percatemos d’açò, a colp de narració (les pel·lícules que Molina explica a Valentín) i confessions íntimes. Sexe, amistat i fascinació es confonen en la foscor de la cel·la, per a acabar donant a llum una subtil metamorfosi.

Ronda nocturna
Sarah Waters

La narrativa gai i lèsbica actual té en Sarah Waters una dels seus cims més alts, i bé podria valdre Ronda nocturna com a destil·lació de la seua obra. Les vides de quatre personatges en la Gran Bretanya de la Segona Guerra Mundial acaba per dibuixar els somnis trencats de tota una generació. Explicada cap a arrere amb mestratge en tres moments històrics (1947, 1944 i 1941), descobrirem a poc a poc per què els seus quatre protagonistes són com són. Per què no podrien haver sigut d’una altra manera. El cruel determinisme.

L’home qui es va enamorar de la lluna
Tom Spanbauer

Molt abans que el món caiguera fascinat per aqueix western gai de Brokebrack Mountain, Spanbauer va compondre aquesta novel·la d’iniciació que admet múltiples lectures. Un jove indi en cerca de la seua veritat, una meravellosa reflexió poètica sobre el poder i el dolor que oculta el llenguatge i un monument al poder de les narracions. El perill que suposa enfrontar-se als quals no oculten res és la clau de gran part dels conflictes de la literatura gai: Quan acabem de cardar Delwood Barker no va intentar amagar-se. Per açò ho odiava tant el xèrif: aquells que tenen alguna cosa que necessiten amagar sempre odien a aquells que no ho amaguen.

Abans que fosquege
Reinaldo Arenas
L’excés i la passió del Carib apuntalen aquest text biogràfic del gran autor cubà, del que es va fer una coneguda pel·lícula amb Javier Bardem com a protagonista. Arenas va tenir “la mala idea” de ser fidel a tres dels seus trets definitoris: escriptor, gai i dissident del règim de Castro. Va acabar d’escriure aquestes particulars memòries poc abans de suïcidar-se a Nova York, en 1990.

Confessions d’una màscara
Yukio Mishima

Contradictòria, fosca i fascinant, la personalitat de Mishima és un d’aqueixos pous en els quals un se submergeix amb gust, àdhuc sabent que pot no agradar-li el que trobe. Aquesta és la seua primera novel·la. En ella acompanyem a un xiquet en el seu pas a la joventut, de la sobreprotección de la seua àvia al descobriment de l’atracció pel seu mateix sexe, acabant en una profunda fascinació per la mort i la bellesa. La contradicció que el seu propi títol tanca llança pistes sobre la seua complexa postura: pugues una màscara confessar-se?

Mentre Anglaterra dorm
David Leavitt

Un jove burgés nouvingut de l’Alemanya nazi coneix a un apassionat proletari en una reunió de suport als republicans espanyols: dos homes s’enamoren en l’Anglaterra de 1936, en una història que desemboca en la gran decepció personal. El primer optarà per la mentida, mentre que el segon viatjarà a Espanya a defensar els seus principis polítics. És est el llibre clau de David Leavitt, i una de les millors novel·les de temàtica gai, o ho és El llenguatge secret de la grues? Discussió sense solució…

L’almanac de les dones
Djuna Barnes
L’han cridat l’Oscar Wilde de les dones, però Barnes és molt més que açò. Tota la seua llengua afilada, intel·ligència, capacitat d’observació i valentia es condensen en aquest curiós catàleg de figures femenines. En realitat es tracta d’una recreació del cercle de Natalie Barney, el seu Académie dónes Femmes. Que un text com a est, que tracta els temes de la igualtat de drets gais, el travestismo, la maternitat o les diferències entre sexe i gènere es publicara en 1928 desmenteix molts tòpics…

Chaperos
Dennis Cooper

La capacitat de polèmica de Cooper no solament abasta a les ments més conservadores: alguns col·lectius homosexuals han arribat a amenaçar-li de mort per una suposada “homofòbia internalizada” i ser un “virulent anti gai”. Sense pèls en la llengua, la prosa de Cooper és sempre descarnada i recognoscible en el seu realisme, com una punyada donada amb força i punteria just en la boca de l’estómac. Chaperos alterna els anuncis web dels escorts amb els emails dels seus clients, en un exercici estilístic molt assolit. Sempre incòmode, mister Cooper..

Querelle de Brest
Jean Genet

No es pot entendre la iconografia gai sense haver passat per l’adaptació que Fassbinder va fer en 1982 d’aquesta obra de Genet. El seu hipermasculinidad marinera, morbosa i violenta ha ocupat i segueix ocupant moltes fantasies del col·lectiu. Els que fan un pas més i lligen l’obra de la qual va nàixer aqueix món se sorprenen amb el descarnat relat d’aqueix Georges Querelle: lladre, violent, amoral, acomplexat, cruel i, per sobre de tot, irresistiblement bonic. Per cert, cap dels seus personatges es reconeix com a homosexual, en una de les grans novel·les gais de tots els temps…

De profundis
Oscar Wilde

Resultaria quasi ofensiu no incloure a Wilde, un dels personatges més genuïns de la cultura homoerótica, en aquest llistat del millor de la literatura gai. L’extensa carta que Wilde va escriure des de la presó de Reading al seu amant lord Alfred Douglas és una fita en la narrativa homosexual. Douglas sempre va negar haver-la rebut, però línies com aquesta de ben segur van quedar ressonant amb força en el seu cap per molt temps: Darrere de l’alegria i el riure, pot haver-hi una naturalesa vulgar, dura i insensible. Però darrere del sofriment, hi ha sempre sofriment. Al contrari que el plaer, el dolor no porta màscara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s