Mitjans en valencià, una llengua que ensopega

Posted: 5 Juny 2012 in General
Etiquetes: , ,

Alumnes de Grau de Periodisme de la Universitat de València

 

No són bons temps per a la lírica, ni per als mitjans de comunicació, i molt menys si són en valencià. La crisi s’ha emportat per davant un bon nombre de mitjans i ha dut a l’atur un bon grapat de periodistes. La preservació del valencià, però, ve de lluny, és una història de lluita continuada, una història que va més enllà dels mitjans de comunicació. És més, aquests poden prendre’s com a termòmetre del que passa al carrer. Al País Valencià la llengua autòctona s’ha tractat, de forma mecànica, com una súplica continuada d’un valor intrínsec i afegit per a la seua permanència. Com una mena de translació del subjecte cartesià pel qual un ha de justificar-se per prendre forma i respecte. Imposicions que ha donat com resultat una llengua minoritzada.

És innegable que la situació de diglòssia situa el valencià en una posició secundària respecte al castellà. Un cercle nefast que ni la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) ni la Generalitat, han estat capaços de trencar amb 30 anys d’autonomia. No es pot entendre que Canal 9, que va nàixer com a principal eina per a normalitzar el valencià, predomine el castellà en un 53% en la seua programació, i això malgrat que porta 22 anys en funcionament. Sembla que el Consell no li importa en quin idioma es diu sinó com es diu, ja que des del principi en RTVV el control polític i la línia ideològica han estat l’objectiu principal dels governs tant del PP com del PSPV-PSOE. Encara que especialment ha estat vergonyós en aquesta última legislatura en què Canal 9 s’ha convertit, a escala nacional, en un exemple de manipulació d’una televisió pública.

Si ja l’oferta en valencià és curta, l’orientació partidista de Canal 9 ha aconseguit espantar completament l’audiència. De fet, el maig de 2010 la seua quota de pantalla va ser del 7,9%, molt allunyada del 22,5% que gaudia en 1995.

El que resulta evident és que aquell discurs del bilingüisme i la igualtat de condicions d’una i altra llengua plasmat en la LUEV ha quedat del tot desmentit. La balança està inclinada a favor dels mitjans en castellà. De fet, aquest estat terminal en que viu RTVV és pot perfectament extrapolar al conjunt de mitjans en valencià. L’exemple de la premsa pot servir per comprendre en quin estat es troba el sector. Un total de 23 periòdics no diaris en valencià d’informació general, i també local i comarcal, llancen poc més de 101.000 exemplars enfront els 690.000 que tiren els divuit diaris en castellà de major difusió que es venen al País Valencià.

Però malgrat tot la llengua està viva, és parlada per milers de persones de territoris compartits, perquè, de sort, no és una llengua circumscrita només al territori valencià. I per dictadura no confessa, ens veiem obligats a assumir mitjans de comunicació que representen una primacia de maquillada opressió.

Sembla que als polítics no els importe que no hi haja premsa, ràdio o televisió en valencià. Aquesta és l’única explicació possible al fet que, per exemple, en 2009 la Generalitat només destina 120.000 euros al foment del valencià en els mitjans, una xifra ridícula en comparança als set milions d’euros que donà Catalunya al mateix fi, els 5,7 milions del País Basc, els 3,5 de Galícia i inclús els 415.000 d’Astúries.

Però, malgrat aquest dur panorama, no cal caure en el victimisme, sinó plantejar-s’hi com conservar i augmentar els mitjans en valencià, cosa que porta a preguntar-se què podem fer perquè els mitjans de comunicació en valencià assolisquen una audiència potent. S’han de traçar nous punts de moviment perquè mercat hi ha i la comunicació en la nostra llengua pot ser un negoci rendible. Si bé és cert que els mitjans en valencià haurien de comptar amb suport sòlid que permetés la difusió de la llengua amb normalitat i que deixara d’utilitzar-se políticament, no hem caure en el paternalisme de les subvencions. El mercat s’ha de conquerir amb bons continguts, amb la revisió del model comunicatiu. La credibilitat és un element indispensable per poder desenvolupar un mercat comunicatiu en valencià. Els productes han d’allunyar-se dels formats desbaratats de Canal 9 i els mitjans escrits han de redescobrir les eines que Internet posa al seu abast. El camí a seguir és adaptar-se per a no desaparèixer.

Pel altra banda, una cosa que presenta major urgència és que RTVV comence a predicar amb l’exemple. Uns mitjans públics de qualitat i amb una aposta contundent pel valencià servirien per desmuntar qualsevol raonament que intente apartar aquesta llengua l’àmbit periodístic.

La marginalitat dels mitjans en valencià no és tampoc una qüestió de manca de demanda, que és l’excusa que esgrimeixen les empreses periodístiques en castellà per no usar la nostra llengua. La demanda, com gairebé tot el que ens venen com a natural i asèptic, és modificable i atén sempre a determinats interessos. Exemples de que el valencià funciona com a llengua vehicular en els mitjans hi ha molts. La postura immobilista de les empreses periodístiques és un pretext per a perpetuar una situació de discriminació lingüística que pot deteriorar més encara l’estat de salut del valencià.

El futur sembla estar en l’àmbit digital. Observant fredament les xifres dels lectors de premsa en valencià de paper (un 9%), afegint la situació de crisi econòmica actual, no resultaria del tot desgavellat pensar que potser d’ací a uns anys hagen abandonat el quiosc per donar el salt a Internet. Aquest és avui el mitjà predilecte dels joves, tant per a informar-se com per a comunicar-se, i segurament un punt important sobre el qual replantejar-se i reinventar els mitjans en valencià en un futur immediat. De fet, actualment existeixen 89 cibermitjans que empren majoritàriament el valencià. Paradoxalment la globalització i la xarxa ens ofereixen una plataforma per a impulsar el valencià com alternativa a la castellanització del sistema mediàtic valencià.

Encara que els vents huracanats, que ara amb la crisi econòmica bufen més fort, en ocasions destruïsquen allò construït, el petit rusc de mitjans en valencià no desisteix en el seu esforç, perquè la llengua del poble és el seu esperit.

Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 20 de maig del 2012

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s