Transportista d’antany

Posted: 6 Mai 2012 in General
Etiquetes: ,

El traginer portava queviures als mercats distants.

Quan les carreteres eren un simple camí de carro i la distància entre pobles d’una mateixa comarca no es comptava amb quilòmetres sinó amb hores, el traginer era una de les peces clau en el comerç a les zones rurals. I és que en la major part de nuclis agrícoles, els grans mercats no eren a l’abast dels pagesos i, per tant, s’havia d’acudir al servei dels traginers per fer arribar els queviures allà on fos el comprador. Els trajectes es feien amb carros tirats per animals de càrrega i els viatges acostumaven a ser lents i llargs. De fet, massa sovint no es podien fer d’una sola tirada i per això calia fer parada i fonda en algun dels hostals instal·lats estratègicament a la vora dels principals camins.

Teles, carbó i vi

L’ofici de traginer abraçava el transport de molts tipus de mercaderies, com aliments, productes manufacturats i diverses primeres matèries. Es tractava d’un sector especialitzat i molt vinculat a les principals activitats econòmiques de cada un dels territoris. A casa nostra, per exemple, els del Lluçanès van assolir un gran renom en l’exportació de teles de cotó i vestits de llana cap a l’interior de la Península, especialment a Castella i Aragó. En altres indrets, s’encarregaven de transportar carregaments de sabó, carbó i troncs. I en les zones on predominava el conreu de la vinya, anaven amunt i avall carregats amb bótes i barrils. De fet, a la Conca de Barberà encara es recorda el carro de quatre bocois de Sarral, un dels més imponents de la zona, que segons sembla podia transportar fins a 2.700 litres de vi. Però tot això va acabar a mitjan segle passat, quan el tren i els camions van fer del tot prescindible la feina dels traginers. ORIOL GRACIÀ

Tres tombs a l’església
És un ofici desaparegut, però a casa nostra els traginers encara tenen el seu petit minut de glòria. I és que, cada any, per Sant Antoni Abat (17 de gener) els carros llueixen els millors guarniments pels carrers de molts pobles de Catalunya. El ritu principal de la diada arriba en el moment de la benedicció dels animals, quan els carruatges tirats per cavalls fan tres voltes a l’església. Per això, l’esdeveniment es conegut amb el nom de la Festa dels Tres Tombs.

Al voltant del foc
En realitat, aquesta tradició es remunta segles enrere, quan els tombs no es feien entorn de l’església (o, si no n’hi havia, al voltant de la imatge de Sant Antoni) sinó que vorejaven una gran foguera feta amb ramatge verd. Però amb la consolidació del cristianisme, la religió va monopolitzar el ritual.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s