Parlem valencià

Posted: 16 Abril 2012 in General
Etiquetes: , ,

El valencià és la llengua pròpia dels valencians. Per això, justament, porta el nostre gentilici, per això l’anomenem valencià. El valencià és cosa nostra, patrimoni nostre. Un patrimoni entranyable, la llengua que ens vincula al nostre passat i que volem transmetre als nostres fills. El valencià és, per al conjunt de la nostra societat, una riquesa cultural extraordinària (pocs pobles poden enorgullir-se d’una herència literària com la que ens han deixat escriptors valencians de totes les èpoques, escrivint en valencià); una riquesa que, a més, ens ajuda a identificar-nos com a poble, com un poble més dels que componen la història i el present d’Espanya i d’Europa: el poble valencià.


El valencià, per tant, té molt de valor per al nostre poble. Però sol passar que, per les coses que tenen valor, cal pagar un preu. Desgraciadament, el valencià també pot ser, i de fet és, un problema. Des de fa uns anys, les polèmiques sobre el nom i la identitat de la llengua dels valencians esgarren la nostra societat. La demagògia, el discurs irresponsable que busca la confrontació al voltant d’esta qüestió, s’ha revelat com la pitjor arma de destrucció massiva dels vincles socials i identitaris que mantenen la cohesió del nostre poble. I tot això agreuja el que veritablement és el gran problema de la nostra llengua: el del seu futur. Després de tants segles d’existència, el valencià corre un perill ben seriós de no superar el segle XXI, o de fer-ho en una situació terminal, i en conseqüència corre igual perill la mateixa existència del nostre poble.
Els problemes del valencià només podran trobar una solució viable i eficaç en acords entre valencians. Responsabilitat: esta és la paraula clau. La nostra responsabilitat com a ciutadans valencians és desactivar d’una vegada per sempre eixa arma destructora que és el conflicte al voltant de la identitat i el nom de la llengua: un conflicte que ens desestabilitza com a societat, que enterbolix la nostra democràcia, que posa en perill el futur de la nostra llengua pròpia. I és, també, responsabilitat nostra assegurar-nos que les pròximes generacions rebran de les nostres mans una llengua plena de vida i de dignitat.

La nostra responsabilitat ens exigix posar fi al conflicte, a la divisió, i apostar pel diàleg, per entendre’ns. Apostar, en definitiva, per l’acord. Apostar pel valencià, apostar pels valencians. Per sort, des de fa uns anys tenim una institució que encarna l’acord en matèria lingüística entre els valencians: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Les Corts Valencianes van crear la AVL i li van encarregar que es constituïra en «l’ens de referència normativa del valencià», encomanant-li també «vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat». Defendre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i donar-li suport en l’acompliment de la seua missió és complir també la nostra responsabilitat com a ciutadans, és mostrar la nostra lleialtat a les institucions democràtiques que vehiculen el nostre autogovern i és apostar fermament per l´única manera civilitzada i possible de resoldre els conflictes socials: a través de l´acord.
Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 30 de març del 2012
Lluís Bertomeu
Anuncis
Comentaris
  1. Òscar ha dit:

    El senyor Bertomeu escrivia “Parlem valencià!” i jo pensava que anava a llegir un article en la mateixa linea que el profesor Garcia Ferrando o inclús més enllà, com un maulet reivindicant i criticant el PP d´aquest País Valencià que tot i que parlem valencià-català, els del seupartit, el president Alberto Fabra, l´alcaldesa Rita Barberà i la majoria dels presidents de les diputacions i d´alcaldes fan el possible per ignorar-lo, intentar fer minvar el seu ús socials en contra del que indiquen les lleis, i els portaveus del PP fan tot el que poden per invisibilitzar el valencià; per això vaig pensar que el que deia el senyorBartomeu era exàctament el contrari del que fan, habitualment, els del PP, tret del senyor Rus i alguns pocs més, però, en general, la tònica és arraconar el valencià, negar que la universitat i els altres li puguendir-li també català, tallar les connexions amb l´Institut d´Estudis Catalans i amb la Universitat de les Illes, oposant-se a la xarxa Ramon Llull, Lluís Vives, etc. es a dir, el mateix destarifo de la corrupció económica translladada a l’àmbit de la filología; encara com tenim al senyor Bartolomeu per a recordar-nos les incongruències, el cinisme i la impostura del PP d´aquesta comunitat valenciana, i, per tant, també catalànica, amb la part de “catalanitat” que ens corresponga, com deia Doro Balaguer, perquè ens remembra que diuen una cosa i fan, exàctament la contrària amb molt de cinisme i una gran hipocresia; encara com tenim a Josep Lluis Bauset, amb quasi 102 anys i a Francesc Burguera, molt major amb quasi noranta, traient-li els colors, els incoherències i les contradiccions que diu Bertomeu i els del seu partit tan antivalencià i les aseveracions que es fan sense cap tipus de vergonya des del PP… perquè la realita és just ña contrària com ens indica que la Universitat d’Elx creada a imatge i semblaça del PP el valencià està desaparegut del tot; els ho agraïm, a Bauset i Burguera, perquè ens reconcilien amb el valencianisme històric i posen en evidencia els “advenediços” que sembren, a posta, boirositats i confusions per pescar en l´embolic, l´enganyifa i la mentida; ai, aquells que es proclamen de l'”únic valencianisme racional”, el de la tenda del poal (d’enfront del Mercat Central, com diu l’amic Francesc Llorenç), perquè està clar que volen viure de conte i apesebrats venent un producte espatllat i caduc per impedir que sigam un País modern; una consigna bonica “Parlem valencià” la tornen un engany absolut quan retallen la llengua per exterminar-la i imposen la falsedat, és com si un d’Albacete volguera dir-li a la seua llengua “manxec” (“manchego”) i no acceptara que es diguera ni castellà ni espanyol perquè superara el seu àmbit provincial; el mateix passa si algú, com Bertomeu, proclama que cal dir-li només “valencià” a l’idioma; i no es pot dir català de València, com li deia Carles Salvador, Sanchis Guarner, Enric Valor o Joan Fuster? Enganyifes, les mínimes; i les apropiacions patrimonials de la única i exclusiva “racionalitat”, al llarg de la història, ens ha dut a tiranies i totalitarismes: la política lingüística del PP de rebuig al valencià-català!.
    Per Sal·lus Herrero i Gomar al Levante-EMV.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s