Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes

Posted: 13 Abril 2012 in Llibres
Etiquetes: , ,
Per què, a hores d‛ara, un altre llibre de refranys, d‛expressions i de frases fetes? No és una pregunta retòrica. De llibres de refranys, ja n‛hi ha. És el fet, però, que recursos expressius i comunicatius com aquells de què s‛ocupa aquest volumet, cada dia tenen menys presència en la comunicació quotidiana. Aquesta és la realitat. Potser algú dirà que no són necessaris.(…)
Els pobles, tots, tenen la seua experiència de vida i l‛han concentrada en refranys, axiomes, sentències, dites, … mena de píndoles homeopàtico-verbals, fórmules simples i clares; poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s‛imposen per l‛evidència.
El conjunt de tot això forma el que anomenem saviesa popular. El nostre poble no n‛és una excepció, d‛això: també ha creat els seus concentrats verbals de seny. I a nosaltres, i sols a nosaltres, ens correspon la responsabilitat de vetllar per l‛herència que hem rebut i que hem de transmetre als nostres hereus.
Hi ha qui pensa que, per a la societat moderna, els mitjans expressius tradicionals ja no valen, per restringits i localistes. Amb aquesta afirmació hi ha una solemne declaració d‛ignorància. Perquè d‛aquella saviesa popular ben bé es pot dir saviesa universal. Perquè ho és. Fóra interessant conèixer la procedència de tants refranys que considerem ben nostres, i que, tanmateix, tenen el seu origen en èpoques i en cultures que es perden en el temps i en la geografia. (…)
Refranys, expressions i frases fetes són un recurs contra l‛empobriment i l‛uniformisme que comporta la civilització moderna, és a dir, enriqueixen la capacitat d‛expressar-se, de comunicar-se. Malauradament aquells usos lingüístics, que sovint escapen a la cotilla gramatical, són poc tinguts en compte en els àmbits acadèmics. Els ensenyants mai no haurien d‛oblidar que la llengua, abans que un fet literari (i no en diguem gramatical), és un fet social. La llengua viva identifica i individualitza el poble que l‛ha feta. Entre poble i llengua hi ha una simbiosi difícil de destriar. La substitució d‛una llengua afecta, necessàriament i negativament, la personalitat de qui la parla, siga un individu físic, siga un individu col·lectiu. Per això, el que ens proposem amb aquest treball és lluitar per la llengua que ens identifica i ens individualitza com a poble. (…)
Molts refranys, dites, etc., són fruit d‛un món cultural o laboral avui desaparegut, però, malgrat tot, se segueixen emprant, perquè l‛ús social els ha farcits d‛un sentit, potser figurat, que els fa útils i no sempre fàcils de substituir. P. ex., l‛expr. no sigues trompellot no resulta gens estranya, i no obstant, estem certs que molts dels qui l‛empren, correctament, no saben què és un trompellot. Per això, malgrat haver caducat el medi on van nàixer, els hi hem inclòs, amb la informació adient. (…)
Per tal d‛ajudar a comprendre alguns refranys i frases hem posat aclariments. De vegades ens hem arriscat a fer una interpretació. Agrairem qualsevol esmena. D‛altres vegades, però, no hem gosat d‛arriscar-nos, amb l‛esperança que algun amable lector complete les nostres mancances.
 
JOAN LL. SANXIS I FORRIOLS, (Quart de Poblet, 1940) estudià Geografia i Història, a Salamanca i a València. Féu la tesi de llicenciatura sobre El comerç de la Ciutat de València l’any 1393 segons els assentaments del Mestre Racional (1972). Per a les activitats a l’aire lliure que promogué als centres d’ensenyament on treballà va publicar Cançons de Germanor (1976), una antologia de cançons tradicionals i folklòriques; col·laborà en el I Congrés de Cultura Catalana com a responsable de l’àrea 24 , El fet Religiós al PV (1976), motiu amb què va publicar un breu resum de la Historia Religiosa del PV. (1976); per tal de difondre la història local del seu poble, amenaçat de despersonalització a causa de la forta immigració, publicà Quart, el meu poble (1984), il·lustrat amb dibuixos d’Harca (Juli Sanchis); en 1991, enmig del fragor de la batalla de València, basant-se sobretot en l’obra de Mn. J. Armengou, publicà una sèrie de pensaments nacionalistes (1.407) sota el títol Ser valencià; el mateix any col·laborà amb Josep Ruaix en el volum Valencià Fàcil curs bàsic de llengua per a valencians. Ha obtingut premis de narrativa o de treballs monogràfics a Benetússer, Vila-real, Almenara. Participà com a ponent en el I Congrés del Centre d’Estudis de l’Horta Nord, que va patrocinar la publicació de la seua ponència, Fraseologia popular inspirada en el món agrícola i religiós (2002). En les II Jornades d’Història (Alboraia 1998) presentà un recull de Contes populars de l’Horta publicats posteriorment
L’Eixam Edicions
València, 2012
17×24 cm
352 pàgines
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s