Diari de l’escola: Jocs de carrer

Posted: 21 Març 2012 in General
Etiquetes: , ,

Us parlarem de jocs de carrer, especialment dels que tenen més tradició. De jocs de carrer, n’hi ha que demanen exercici físic i n’hi ha que no; n’hi ha d’habilitat; n’hi ha d’atzar…

Popular a tot el món (n’hi ha força versions) és el joc de fet a amagar (també dit acuit a amagar), en què tots els jugadors fugen i s’amaguen, tret d’un, el que para. Quan ja són ben amagats criden ‘fet!/acuit!’, i el jugador que para els ha de trobar: el primer que trobi serà el següent a parar.

També és molt popular la gallina cega, a més d’antic, car els grecs ja hi jugaven fa dos mil anys. En aquest joc, un jugador amb els ulls tapats ha de mirar d’atrapar-ne un altre. En cas d’aconseguir-ho, encara ha d’endevinar qui és.

Més traça i resistència física vol el joc de la corda, o de saltar a corda, a què tant es pot jugar individualment com en grup. En aquest últim cas, dos dels participants fan voltar una corda, i la resta mira de saltar-la cada vegada que toca a terra, a vegades al ritme d’una cançó.

Del joc de la corda, se’n fan, d’un any per altre, campionats mundials, organitzats per la Federació Internacional del Joc de la Corda (IRSF), integrada per clubs del cinc continents.

Alerta, amb el pare carabasser

+ El joc del carabasser permet d’exercitar l’atenció.
Molt d’arrelament té a casa nostra el joc del carabasser, o pare carabasser, escaient per a exercitar l’atenció, la concentració. Tots els jugadors tenen un nombre assignat, i n’hi ha un que fa de pare carabasser. Aquest comença el joc amb una cantarella que inclou el número d’un dels participants: ‘El pare carabasser, quan es va morir, va deixar sis (posem per cas) carabasses’. Immediatament, el jugador que té el número sis ha de respondre i envidar un altre participant: ‘Què sis, set! El que té el número set ha de fer igual, i així successivament. Si un jugador bada i no respon prou ràpid, paga penyora i és eliminat. Com més avança el joc, més esment cal parar, puix que hom no pot dir cap dels números dels jugadors eliminats.

De l’habilitat a la força: sambori i arrencar cebes

+ El sambori demana habilitat.
Als Països Catalans també és molt arrelat el sambori , conegut amb més noms, segons l’indret: a Catalunya, per exemple, en diuen la xarranca. El joc consisteix a saltar, a peu coix, damunt una figura geomètrica dividida en caselles numerades, per on cal fer passar, segons un ordre concret, un palet o un tros de teula. Si la xarranca demana habilitat, el joc d’arrencar cebes demana força: els jugadors d’un bàndol, asseguts a terra, s’agafen ben fort per la cintura, mentre els de l’altre bàndol, a peu dret, malden per separar-los, un per un, a còpia d’estirar-los els braços.

Bitlles: joc tradicional, esport modern

+ El joc de bitlles és practicat ací de fa sis-cents anys.
Antiquíssim (hom n’ha situat els orígens a Egipte, devers el 3300 aC), el joc de bitlles és practicat ací de fa sis-cents anys, pel cap baix. La fita és de fer caure, llançant-hi a sobre un bitllot, totes les sis bitlles, plantades verticalment a terra, cosa que val sis punts; millor és encara fer bitlla: tombar totes les bitlles tret d’una, cosa que val deu punts. El 2007 la Federació Catalana de Bitlles i Bowling va atènyer el reconeixement internacional, confirmat l’any següent, tot i les traves posades per la Federació Espanyola de Bitlles.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s