Diari de l’escola: Va de bòlit!

Posted: 20 Març 2012 in General
Etiquetes: , ,

‘Anar de bòlit’, segons la definició del diccionari, és ‘actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, surti què surti, a causa d’estar desorientat, de tenir moltes ocupacions, etc.’ És una expressió molt coneguda, però segurament que no sabeu ben bé què és el bòlit que s’hi esmenta. A la mateixa entrada del diccionari trobem la resposta: ‘Tros de fusta cilíndrica terminat en punta que hom fa saltar pegant-li un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes.’ I, d’exemple, es diu: ‘Jugar a bòlit.’ En efecte, el bòlit (o boli, o bèlit, o beiro…, segons la contrada) és un joc de carrer tradicional que, amb algunes variacions, es practica o s’ha practicat en molts països del món, de l’Àfrica a Amèrica, passant per Europa i l’Àsia. Als Països Catalans feia part del divertiment de les classes populars, però, com alguns altres elements de la nostra tradició cultural, es va anar perdent com a proposta de lleure i va quedar relegat al record d’infantesa de la gent gran.

El barri de Sant Narcís de Girona és un dels llocs al nostre país on el bèlit es va mantenir viu al carrer fins més tard. A les dècades de 1970 i 1980 encara s’hi practicava i era prou popular, però des d’aleshores va anar quedant en l’oblit. El 2004, amb tot, va tornar a agafar embranzida durant la Festa Major de Sant Narcís i es va organitzar un campionat, que aquest dissabte arriba a la vuitena edició amb divuit equips inscrits de l’àrea de Girona i de Barcelona. El torneig, amb partits cada cap de setmana fins a la final del mes de maig, vol servir per a donar a conèixer el bèlit a les noves generacions, mantenir-lo com a joc tradicional i, al capdavall, passar-s’ho bé.

El joc

El bèlit consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta, el bòlit. Se situa a terra i amb una pala en posició vertical, s’hi dóna un cop per la part on el bòlit té forma cònica, i fa que s’alci. Una vegada en l’aire, s’hi ha de picar amb la pala, intentant que el bòlit vagi com més lluny millor. Mentre el bòlit vola, els jugadors de l’altre equip tracten d’agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden tocar. El nombre de jugadors i les regles varien segons els indrets.

Al món

El bèlit, com s’ha dit, és un joc que fins fa ben poc era popular entre la mainada i no tan mainada de Catalunya i el País Valencià. Però, amb més variants o menys, es practica més enllà del nostre país. A Galícia, per exemple, hi ha un joc semblant conegut amb el nom de bilharda o estornela, amb lliga nacional i tot. A Euskal Herria es coneix amb el nom de txirikila i a Itàlia se’n diu lippa. Liriu és el nom que rep a Astúries, kibbel-kabbel a Alemanya i tip-cat o piggy a Anglaterra, Escòcia, els EUA i Irlanda. A les Filipines, en diuen syatong i a l’Índia i el Paquistan, gilli-danda.

Jocs tradicionals

No hi ha territori, país o regió, al món que no tingui una pràctica esportiva tradicional: des de les bitlles catalanes i els jocs valencians fins als esports tradicionals africans, passant pels jocs aragonesos, els esports rurals bascos i escocesos, el kabbadi asiàtic, els jocs tradicionals bretons, la lluita sarda i canària, els esports autòctons castellans, l’ulama asteca, els esports tradicionals italians o la curiosa estirada d’orelles dels inuits. De jocs tradicionals, n’hi ha molta informació a la web de l’Associació Europea de Jocs Tradicionals. I la UNESCO els considera un dels pilars de les comunitats.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s