‘Fes-me fòlou, que et vull enviar un DM’

Posted: 16 Març 2012 in General
Etiquetes: , , , ,
Parlem sobre el nou vocabulari sorgit amb la irrupció de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents

Fer ‘follow’, enviar un DM, fer un ‘whatsapp’, ‘feisbucar’, actualitzar el perfil… Si cap expressió d’aquestes us sembla xinesa, és que potser sou massa ‘upuntzero’. Si no voleu deixar de ser-ho, us recomanem de no continuar llegint.

Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials en han envaït, també amb tot de termes que s’incorporen al vocabulari quotidià. ‘És l’evolució de la llengua, però que ara és molt ràpida’, diu l’escriptor i verbívor Màrius Serra. D’aquest nou llenguatge, en parlem amb ell i amb els escriptors Marta Rojals i Roc Casagran; tots tres usuaris més que habituals de les xarxes socials.

‘Com que no sóc gens de parlar per telèfon, alguna vegada m’he acomiadat d’algú dient, en lloc de ‘ens truquem’: ‘ens whatsappegem’ o ‘ens essemassem’ (no sé com s’escriuria, però pronunciat a l’occidental)’, explica Marta Rojals, que recorre força a verbs nous amb el sufix -ejar: ‘xatejar, uatsapejar, mailejar, feisbuquejar, postejar, tuitejar… però també: fer un xat, fer un escaip, i fer un messenger’.

Servidor, correu, perfil, mur, piular…

‘Molts dels mots amb què ara ens omplim la boca seran efímers –considera Màrius Serra–. En canvi, n’hi ha, i són els que m’interessen, que cada dia pugen més: servidor (avui parlar de servidor ja no és parlar d’una persona), correu (ara s’ha d’especificar si no és electrònic), perfil… Aquest últim mot és una de les grans aportacions de les xarxes socials, que han donat un nou sentit, gairebé d’identitat, a una paraula que ja existia: ‘Ja tens perfil a Twitter?’ Quina foto tens de perfil?, diem. I la gran troballa de Facebook és el mur, el suro on penges tot allò que vols tenir a la vista.’
Piulem o ‘tuitem’ o ‘tuitegem’? És un dels grans debats lingüístics de l’era Twitter. ‘En aquest cas, el terme piular em sembla molt eficaç –diu Serra–, però jo no faria bàndols, al contrari: una llengua rica és aquella que té un ventall de sinonímia ampli, cosa que en general es perd. En uns altres casos –continua–, hi ha invents que no acaben de quallar. Per exemple, tinc molts dubtes que acabem dient whatsapp, perquè és una fonètica forçada.’

…fòlou, uotsap, trènding tòpic…

‘A mi, m’agrada fer servir les expressions originals adaptant-ne l’ortografia a la fonètica catalana: sóc de dir fòlou, tuit, feisbuquejar, uotsap, trènding tòpic… –diu Roc Casagran–. Ja sé que no és normatiu, però és la meva aposta. Un cop els especialistes dictaminin la sentència, l’acataré, i escriuré com digui la norma (perquè una llengua es fa forta si seguim un mateix model, i no si tots ens convertim en franctiradors)’.

Màrius Serra també considera que és més probable, perquè és més senzill, que acabem adaptant fonèticament i amb la nostra grafia tots aquest nous mots. ‘Però benvingudes les alternatives quan funcionen, eh?, jo crec que poden conviure’.

‘La llengua és un ésser viu que evoluciona constantment’

Casagran insisteix que una llengua és potent, si és viva: ‘Si ens tornem catastrofistes, és cert que algunes interferències la poden debilitar, que els pronoms febles passen hores baixes, que hi ha qui tendeix massa cap als calcs de l’espanyol, que els barbarismes són a l’ordre del dia, però és igualment veritat que a internet el català té una força que poc ens podíem imaginar. I això és bo, perquè en fa una llengua viva, i les llengües vives són potents’.

En aquest sentit, Serra també indica que ‘la llengua és un ésser viu que evoluciona constantment’. Això sí, ara evoluciona molt més ràpidament perquè la irrupció de nous referents també és més freqüent.

Retuitar, fer mencions, ‘ser un aifonero (també pronunciat a l’occidental), i al whatsapp, Ct (aquest és propi, i vol dir canvi i tallo)’, ens revela Marta Rojals. En Roc Casagran, però, posa el toc d’alerta: aquest món és pas tan global com ens pensem. ‘Per exemple, hi ha dos neologismes en forma d’adjectiu que em tenen el cor robat: upuntzero i dospuntzero, com a sinònims de ‘carca’ i ‘modern’, respectivament. Fins que un dia em vaig adonar que aquestes expressions, tan normals per als qui freqüentem les xarxes socials, no ho són per a bona part dels nostres conciutadans. ‘Ai, noi, ets tan upuntzero’, vaig deixar anar a un amic que encara té un mòbil dels d’abans. Fins que no vaig veure la cara que feia, no vaig ser conscient que no entenia gens de què li parlava’.

Publicat en VilaWeb dimecres 29 de febrer del 2012
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s